Guia sobre la llengua de docència a la URV

El marc legal lingüístic a la URV ve determinat per l'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC); la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (LPL); la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya (LUC); la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari (LOSU), i l'Estatut de la URV (EURV).

Aquest marc estableix que:

• Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català i aquesta llengua s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari (EAC, art. 35).
• El català és la llengua pròpia de les universitats de Catalunya i, per tant, és la llengua d'ús normal de llurs activitats (LUC, art. 6).
• El català és la llengua oficial de les universitats de Catalunya, com també ho és el castellà (LUC, art. 6; LPL, art. 3).
• El Govern de la Generalitat, les universitats i les institucions d'ensenyament superior han d'adoptar les mesures pertinents per tal de garantir i fomentar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits de les activitats docents (LPL, art. 22).
• El professorat i l'alumnat tenen el dret d'expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que prefereixin (EAC, art. 35; LPL, art. 22).
• El professorat dels centres d'ensenyament universitari de Catalunya ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d'acord amb les exigències de la seva tasca docent (LPL, art. 24).
• El Govern, d'acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de procurar que l'accés i la incorporació de nous membres a la comunitat universitària no alteri els usos lingüístics docents normals i el procés de normalització lingüística de les universitats (LUC, art. 6).
• Les universitats han de fomentar l'ús de les llengües oficials dels seus territoris i facilitar-ne el coneixement i l'ús, i han de desenvolupar plans específics per a aquesta finalitat (LOSU, art. 2, 11 i 20).
• El Govern i les universitats han de fomentar el coneixement i l'ús de terceres llengües (LUC, art. 6; EURV, art. 6).

D'aquest marc es deriva l'objectiu principal de la política lingüística universitària: fer plenament efectiu l'ús del català com a llengua pròpia de les universitats de Catalunya i com a llengua d'ús normal de llurs activitats.

L'altre gran objectiu lingüístic del sistema universitari català és promoure el coneixement de terceres llengües entre la comunitat universitària i fomentar el plurilingüisme.

Una bona gestió del multilingüisme passa per fer compatibles els objectius d'internacionalització amb la normalització del català com a llengua pròpia, la qual cosa requereix, entre d'altres, una planificació lingüística de la docència. En aquest sentit, de la mateixa manera que s'ofereixen graus i màsters íntegrament en castellà o en anglès (en què el professorat no pot triar la llengua d'ús docent, perquè ve marcada des d'un inici), cal assegurar també una oferta suficient de docència en català per garantir el dret de l'alumnat de rebre l'ensenyament universitari en aquesta llengua a Catalunya, tal com recull el marc normatiu.

Les dinàmiques sociolingüístiques, dintre i fora de la universitat, són cada cop més complexes i multilingües. A les universitats catalanes, el districte únic universitari, per una banda, i la internacionalització, per l'altra, han canviat en pocs anys la composició demolingüística de l'alumnat. En conseqüència, l'ús del català és cada cop més susceptible de retrocedir tant a les aules com als passadissos.

Per això cal que la universitat desplegui una política de responsabilitat social respecte al català per compromís amb la llengua pròpia i històrica de Catalunya, que, com és ben sabut, ha experimentat un procés de minorització les conseqüències del qual són ben tangibles. Aquesta responsabilitat social s'emmarca en els principis de sostenibilitat i justícia lingüístiques.

El dret de rebre i impartir docència en català està reconegut per la legislació. Si aquest dret no es garanteix a les universitats dels territoris de llengua catalana, no es podrà garantir enlloc. Per això, i per avançar cap a la normalització del català en els territoris en què es parla, cal atorgar a aquesta llengua àmbits de seguretat, en els quals el seu ús normal quedi garantit.

• D'acord amb el marc legal exposat, els drets dels estudiants en relació amb l'ús de la llengua catalana en el sistema universitari són els següents:
• Dret a rebre majoritàriament l'ensenyament en català, d'acord amb el que estableix la planificació docent.
• Dret a disposar d'informació precisa sobre la llengua d'impartició de cada assignatura prèviament a la matrícula.
• Dret que es respecti la llengua d'impartició anunciada prèviament en cada assignatura.
• Dret a utilitzar el català, oralment i per escrit, en totes les activitats acadèmiques, llevat de les que, d'acord amb el pla docent corresponent, requereixen l'ús d'altres llengües.
• Dret a disposar d'una oferta en català en tots els graus universitaris, excepte els que per la seva naturalesa s'imparteixen en una altra llengua.
• Dret a rebre formació en llengua catalana per garantir que els i les estudiants procedents de fora del domini lingüístic català puguin seguir amb normalitat les activitats acadèmiques que es fan en aquesta llengua.

Les universitats i el Govern de Catalunya, en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), han acordat que els estudiants tinguin el dret a la transparència lingüística (conèixer la llengua en què rebran cada assignatura) i el dret a la seguretat lingüística (que es mantingui la llengua anunciada).

Així, la Junta del CIC va aprovar, el 29 d'abril de 2021, l'Acord sobre la garantia de la llengua de docència de l'activitat acadèmica de les universitats catalanes. L'objectiu és, bàsicament, mantenir la llengua indicada a les guies i plans docents, i que les vulneracions de drets lingüístics que es puguin produir es resolguin de manera ràpida i efectiva mitjançant canals i protocols d'actuació ben definits.

Per aconseguir-ho, l'Acord estableix els compromisos següents:

• Oferir la informació sobre la llengua d'impartició de les assignatures als plans i guies docents dels estudis universitaris de grau i màster.
• Mantenir la llengua de docència indicada als plans i guies docents dels estudis oficials (per garantir els drets lingüístics d'estudiants i professorat).
• Disposar de bústies, canals de comunicació interns i protocols d'actuació per donar resposta a aquestes situacions, i difondre'ls entre els estudiants perquè puguin canalitzar-hi queixes.

En aplicació d'aquest compromís, la Comissió de Política Lingüística del CIC va acordar, el 20 de setembre de 2021, que les universitats trametessin al Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya informes de seguiment semestrals respecte al compliment de la llengua de docència de l'assignatura recollida al pla i la guia docent. Els informes recullen les incidències produïdes sobre canvis en la llengua de docència i les queixes rebudes per aquest motiu, amb la finalitat de garantir els drets lingüístics de l'estudiantat i el professorat de les universitats.

En aquesta mateixa línia, el Pla d'enfortiment de la llengua catalana del sistema universitari i de recerca de Catalunya (PEC), aprovat el 27 de maig de 2022 per la Junta del CIC, recull el compromís de garantir la transparència i la seguretat lingüístiques, mitjançant els informes semestrals esmentats i l'establiment d'un nou marc comú per garantir aquests principis.

Per la seva banda, el Pla de política lingüística de la URV per la 2023-2026, aprovat el 23 de febrer de 2023 pel Consell de Govern de la URV, preveu garantir els principis de transparència i de seguretat lingüístiques a través de protocols per millorar la informació sobre la llengua de docència i per gestionar les incidències sobre els canvis que es produeixin en relació amb la llengua anunciada (actuació 1.4.1). Igualment, es proposa oferir eines i recursos per garantir el manteniment a l'aula de la llengua anunciada (actuació 1.4.2) i divulgar entre la comunitat universitària els drets lingüístics i els serveis sobre usos i drets lingüístics (actuacions 1.4.3 i 1.4.4).

També cal tenir en compte el Document sobre la llengua dels exàmens i altres proves d'avaluació de la URV, aprovat pel Consell de Direcció el 2011. D'una banda, preveu que "els estudiants tenen dret a respondre els exàmens i a lliurar els treballs i altres materials avaluadors en les llengües oficials de Catalunya, o també en altres llengües en els casos específics que estiguin previstos a la planificació de l'assignatura [...] amb independència de la llengua utilitzada pel professor per impartir la docència". D'altra banda, estableix que "els enunciats dels exàmens i de les altres activitats d'avaluació, tant orals com escrits, s'han d'oferir en la llengua en què s'imparteix l'assignatura o grup classe".

Els compromisos en relació amb la transparència lingüística són:

• Fer que la informació sobre la llengua de docència sigui pública i estigui disponible a les guies docents abans del període de matrícula. La guia docent d'una assignatura ha d'indicar totes les llengües en què hi haurà grups disponibles, i l'estudiant ha de tenir un accés ràpid i senzill a aquesta informació.
• Transmetre al professorat el compromís que té la URV de mantenir la llengua anunciada al pla docent durant tot el període lectiu de l'assignatura.

En l'organització de grups, cal especificar la llengua d'impartició de cada grup. En el cas de grups en què hi hagi professorat diferent i no sigui possible fer docència en una mateixa llengua, s'hi han de fer constar les diferents llengües d'impartició. Així mateix, sempre que hi hagi circumstàncies específiques, es recomana que es facin constar.

Els compromisos en relació amb la seguretat lingüística són:

• Mantenir la llengua de docència indicada als plans i guies docents.
• Facilitar els exàmens i el material docent d'elaboració pròpia majoritàriament en la llengua d'impartició anunciada (el Servei Lingüístic i de Publicacions ofereix un servei gratuït de revisió i traducció d'aquest material).

Si canvia el professor o professora que s'havia previst, o bé s'assigna després de publicar la llengua de docència, s'ha d'informar el professorat assignat sobre la llengua en què es preveu la docència en aquell grup, amb la finalitat que es mantingui tant com sigui possible.

En el cas que es produeixin canvis a darrera hora del professorat assignat que impliquin un canvi justificat de la llengua d'impartició, cal informar-ne l'alumnat amb antelació suficient i, sempre que sigui possible, se li han d'oferir alternatives.

Els compromisos en relació amb la gestió d'incidències lingüístiques són:

• Posar a disposició del col·lectiu d'estudiants el canal de consultes, queixes i propostes sobre usos i drets lingüístics, de la Comissió de Política Lingüística, per tal de canalitzar les consultes o queixes sobre canvis en la llengua de docència anunciada o per altres motius.
• Respectar la confidencialitat en la canalització de les consultes i queixes, de manera que no comprometi l'estudiant i aquest pugui expressar la seva consulta o queixa amb llibertat.
• Facilitar la informació i divulgació dels drets lingüístics entre els estudiants, mitjançant campanyes específiques o altres mitjans de difusió. Així mateix, difondre entre els estudiants l'existència del canal sobre usos i drets lingüístics.
• Atendre i resoldre la consulta o queixa rebuda en un termini breu.
• Trametre al Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya la informació sobre les queixes rebudes pel canvi de llengua anunciada, per mitjà d'informes semestrals, que incloguin l'especificació del motiu i del tractament donat a la queixa.

D'acord amb el marc legal i els objectius de política lingüística del sistema universitari, la llengua d'ús normal a la docència a les universitats catalanes és el català.

Per tant, si no es determina que l'ensenyament s'ofereix en anglès o castellà (cosa que sobretot s'esdevé en alguns màsters adreçats a públic internacional), les classes s'han d'impartir majoritàriament en llengua catalana

El professorat universitari es pot expressar en la llengua oficial que prefereixi, però aquest dret està condicionat per la planificació lingüística de la docència que fa la Universitat.

Així, de la mateixa manera que en un màster que s'imparteix en castellà o en anglès el professorat s'adapta a la llengua de docència de l'ensenyament, en un grau on s'hagi d'assolir un percentatge concret de català, el professorat pot haver-se d'adaptar a aquesta llengua de docència.

Per exemple, en els plans d'increment del català a la docència (PIDOC) es determinen uns percentatges d'impartició en català de referència per als ensenyaments de grau i màster que els departaments han de garantir a través de mecanismes interns d'organització docent.

Com la resta de treballadors públics, el professorat universitari ha d'acreditar coneixements de les dues llengües oficials.

En el cas del català, d'acord amb el Decret 120/2010 d'acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya, el nivell és el de suficiència (C1).

La URV ofereix al PDI cada quadrimestre formació específica i convocatòries de proves per acreditar-lo.

El professor o professora ha d'informar sobre la llengua de docència de cada grup assignatura que imparteix a través de l'aplicació iLlengua dins el termini establert, d'acord amb la planificació lingüística de la docència a l'ensenyament (vegeu 4.1 i 4.2). En una fase posterior cada departament revisa la completesa de les dades perquè la informació estigui convenientment actualitzada. És responsabilitat, doncs, de cada docent fer constar aquesta informació en el termini requerit.

Els estudiants poden consultar la llengua de docència de cada grup d'assignatura a través de la guia docent abans de matricular-se. Hi poden accedir pel web de la URV.

Així, per exemple, si es vol consultar la llengua d'una assignatura del grau en Arquitectura, cal anar per la drecera de matrícula a l'apartat de graus, clicar a Consulta horaris, guies docents, professorat, seleccionar el curs acadèmic, marcar l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura i entrar a Grau en Arquitectura. Un cop dins, cal seleccionar l'assignatura que es vol consultar, on la informació es pot consultar des dels dos enllaços que hi ha: Vegeu horaris i professorat i Vegeu guia docent.

La llengua de docència és la que el professor o professora fa servir majoritàriament per impartir classe, tant oralment com per escrit. També inclou els enunciats d'examen i el material docent d'elaboració pròpia.

El material docent d'elaboració pròpia ha de ser, majoritàriament, en la llengua anunciada a l'assignatura. En aquest àmbit s'hi inclouen tant la llengua escrita a l'aula (pissarra, projecció de presentacions...) com els materials de suport (apunts, exercicis...).

No necessàriament. De fet, és usual que una assignatura que s'imparteix, per exemple, en català recomani bibliografia també en altres llengües.

Independentment d'això, i especialment en les assignatures impartides en català, és convenient recomanar també bibliografia en llengua catalana en cas que n'hi hagi de disponible. En aquest sentit, els serveis editorials de les universitats de la Xarxa Vives fa temps que publiquen manuals universitaris en català, que es poden consultar al cercador de materials docents en català d'e-BUC.

L'estudiant pot fer servir qualsevol de les dues llengües oficials a classe (català o castellà), oralment o per escrit, tal com preveu el marc legal.

Aquest dret es pot exercir independentment de la llengua de docència anunciada. És a dir, quan l'assignatura s'imparteix en català, l'estudiant té dret a intervenir a classe, a fer els treballs o a respondre els exàmens en castellà. I, paral·lelament, quan l'assignatura s'imparteix en castellà, l'estudiant té dret a intervenir a classe, a fer els treballs o a respondre els exàmens en català.

Aquest dret només pot quedar limitat quan la guia docent d'una assignatura preveu la realització de treballs o d'exàmens en una llengua concreta, per garantir la competència comunicativa en aquell idioma per raó de l'ensenyament.

Si bé el marc legal no preveu el dret a fer servir terceres llengües, com l'anglès o altres, el professorat pot gestionar aquesta eventual demanda de la manera que consideri més oportuna.

Els enunciats d'examen s'han de facilitar en la llengua de docència anunciada. Així, per exemple, si les classes són en català, els enunciats d'examen s'han d'aportar en català.

Quan una mateixa assignatura té professors amb llengües de docència anunciades diferents, cada docent ha de facilitar l'examen en la llengua anunciada respectiva. Si, en aquest mateix cas, l'examen és conjunt (al mateix lloc i moment), es recomana facilitar l'examen en la llengua que disposi el coordinador o coordinadora de l'assignatura, d'acord amb el procediment que el professorat implicat determini.

Independentment de la llengua anunciada, l'estudiant té dret a contestar l'examen en la llengua oficial que triï.

Si la llengua de docència anunciada és el català, cal mantenir aquesta llengua d'impartició i no passar a fer la classe en castellà. Aquest és un compromís de la URV i de totes les universitats catalanes amb el principi de seguretat lingüística (mantenir la llengua de docència anunciada), que té com a objectiu respectar els drets lingüístics dels estudiants, d'acord amb el marc legal i els acords del sistema universitari.

Cada professor o professora ha de respondre la petició de la manera en què se senti més còmode, però sempre amb assertivitat (és a dir, amb seguretat i sense tensió). Pot ser convenient animar-lo a aprofitar els recursos que té a disposició per aprendre català (cursos, acollida lingüística...), brindar-se a ajudar-lo, demanar a companys de classe que li donin un cop de mà, etc.

La llengua de docència de l'assignatura la decideix el professorat (d'acord amb la planificació docent) i no l'estudiant. Per tant, en situacions que es puguin produir, com ara que un estudiant de mobilitat demani que la classe no es faci en català, el professor o professora no ha de preguntar ni consultar el grup sobre aquest aspecte, sinó remetre's a la informació sobre la llengua d'impartició disponible a la guia docent.

En aquest cas recomanem contestar en català, perquè és la llengua d'impartició de la docència i la que ha de tenir continuïtat en l'exposició docent al grup.

Quan un estudiant pregunta en castellà en una classe impartida en català, el motiu no és que no entengui la llengua, sinó que opta per fer servir l'altra llengua oficial. Aquest fet, doncs, no ha de motivar el canvi de llengua de docència en la resposta.

Aquest aspecte és important, perquè segons la sociolingüística una de les causes principals del retrocés en l'ús del català és la norma de convergència al castellà, per la qual els catalanoparlants canvien de llengua amb un interlocutor castellanoparlant (malgrat que aquest ja entengui el català). En l'àmbit de les institucions públiques, i en consonància amb els valors i objectius de la política lingüística universitària, és molt recomanable que en la docència en català es mantingui aquesta llengua també en les respostes al grup a preguntes fetes en castellà.

Abans d'arribar se'ls informa que la URV té com a llengua pròpia el català, el qual és (com el castellà) llengua oficial i llengua de docència. A més, se'ls diu que les guies docents indiquen la llengua en què s'imparteix cada assignatura, i que no poden demanar al professor o professora un canvi de llengua.

D'altra banda, se'ls explica que la proximitat entre llengües romàniques fa que qui ja en coneix una desenvolupi fàcilment, amb poc temps, la capacitat per seguir les classes en català. Per això se'ls anima a aprendre'l, tant per incorporar-se a la vida acadèmica com per descobrir la cultura catalana i relacionar-se amb els companys i l'entorn social d'una manera més plena, i se'ls informa sobre l'oferta específica de cursos gratuïts d'A1 de català i d'altres recursos d'autoaprenentatge.

La URV posa a disposició dels estudiants que provenen de fora del domini lingüístic (tant de mobilitat com de nou accés) cursos gratuïts de nivell A1 (30 h) a l'inici de cada quadrimestre, tant presencials com en línia.

També poden cursar, a preus molt reduïts, cursos d'A2 i B1 per continuar l'aprenentatge cada quadrimestre. El Servei Lingüístic i de Publicacions de la URV s'encarrega d'impartir aquesta formació, que rep un finançament de la Generalitat de Catalunya a través dels ajuts Interlingua.

D'altra banda, el mateix Servei els ofereix un programa d'acollida lingüística (finançat amb els mateixos ajuts), amb activitats gratuïtes per conèixer la cultura catalana i la possibilitat de tenir una parella lingüística (estudiants locals que els ajuden amb el català i que, al seu torn, obtenen el Crèdit d'Acollida Lingüística). També poden apuntar-se als tàndems lingüístics del CRAI per intercanviar el seu idioma i el català amb estudiants locals.