Català a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia

El Pla d'enfortiment del català a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la URV (PEC-FCEP) s'emmarca en el Pla de política lingüística de la URV per al 2023-2026 (PPL-URV) i en el Pla d'enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya (PEC).

D'una banda, el PPL-URV es proposa "millorar la capacitació lingüística durant la formació dels mestres d'educació infantil i primària i del professorat de secundària" (subobjectiu 2.5). En aquesta línia, preveu "elaborar i implementar un pla específic de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia per incrementar la competència i la consciència lingüístiques dels futurs mestres d'educació infantil i primària i del professorat de secundària" (actuació 2.5.1).

D'altra banda, el PEC incorpora l'objectiu de "millorar la capacitació lingüística en la formació del professorat no universitari" (1.3), amb actuacions específiques per impulsar el català en els graus de formació de mestres d'educació infantil i primària i, també, per millorar la formació inicial del professorat de secundària (p. 33-36). Algunes d'aquestes actuacions se centren en l'augment de la competència i de la sensibilització lingüístiques dels estudiants d'aquests ensenyaments.

El PEC-FCEP, igual com els dos plans esmentats a partir dels quals es genera, es fonamenta tant en el marc legal lingüístic com en els acords de política lingüística del sistema universitari i de recerca de Catalunya.

Pel que fa al marc legal, té com a referents bàsics l'Estatut d'autonomia de Catalunya, la Llei de política lingüística i la Llei d'universitats de Catalunya, a més de l'Estatut de la URV. Aquest marc estableix que el català és la llengua pròpia i d'ús normal de les activitats universitàries (per exemple, l'article 35.1 de l'Estatut d'autonomia diu que "el català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari"), preveu uns drets lingüístics i disposa que les universitats adoptin mesures de política lingüística per promoure el català.

Sobre els acords en matèria de política lingüística, el Document marc de distribució funcional de llengües a la URV (aprovat pel Claustre el 2021) aposta per l'ús del català als ensenyaments de grau i de màsters professionalitzadors. En l'àmbit de sistema, a més del PEC, cal fer referència a l'Acord del Consell Interuniversitari de Catalunya sobre la garantia de la llengua de docència de l'activitat acadèmica de les universitats catalanes (2021). 

Més enllà d'aquests marcs, és rellevant situar aquest pla en un context sociolingüístic de retrocés en l'ús social de la llengua catalana, que ha motivat que la Generalitat de Catalunya impulsi el Pacte Nacional per la Llengua. Més que mai, la universitat i el sistema de recerca s'erigeixen com a àmbits estratègics clau. Per això calen mesures efectives per enfortir el català com a llengua acadèmica a la docència, la recerca i la transferència de coneixement, per tal que tingui garanties de seguretat en un entorn com l'universitari, d'internacionalització creixent.

En aquest sentit, l'àmbit educatiu és especialment estratègic per a la política lingüística del país. Per això la URV, com a universitat pública, té una clara responsabilitat a l'hora de formar els futurs mestres i professionals de l'educació. Tal com recull l'informe Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana, del Pacte Nacional per la Llengua, "les institucions de socialització secundària com l'escola són vitals per generalitzar el coneixement de la llengua catalana en el conjunt de la població i, doncs, per garantir la igualtat d'oportunitats i la cohesió social en un marc de plurilingüisme social equitatiu i sense relacions de dominació entre parlants". Els professionals de l'educació han de ser models de llengua, tant pel que fa a la qualitat com pel que fa a l'ús. Per això és important que tinguin un alt nivell de competència en català (escrit i oral) i, també, un nivell adequat de consciència lingüística, la qual cosa implica conèixer el paper de la llengua en el model escolar de Catalunya i les conductes lingüístiques que s'ajusten més a aquest model.

El PEC-FCEP, doncs, es proposa per primera vegada fer una actuació de planificació lingüística específica en aquest àmbit a la URV. L'objectiu principal és enfortir el català a la Facultat, tant pel que fa a la competència i la consciència lingüística dels universitaris que en formen part com pel que fa als usos lingüístics del centre. El document s'estructura en 4 objectius i 21 actuacions, que incorporen els agents implicats i indicadors d'assoliment. El període d'aplicació és del setembre de 2023 al juny de 2026, i el seguiment anirà a càrrec de la Comissió de Política Lingüística, conjuntament amb l'equip deganal.

Els destinataris de les actuacions són el PDI, el PAS i els estudiants de la Facultat, especialment els relacionats amb els ensenyaments que formen els futurs professionals de l'educació: graus en Educació (Infantil, Primària i Social) i en Pedagogia, i màster en Formació del Professorat d'ESO, Batxillerat, FP i Ensenyaments d'Idiomes.

Finalment, cal dir que el Pla ha estat aprovat per la Comissió de Política Lingüística de la URV el dia 31 de maig de 2023 a partir d'una proposta treballada per la Subcomissió d'Elaboració del Pla d'Enfortiment del Català a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la URV.¹ Posteriorment el document també ha estat aprovat pel Consell de Direcció de la URV el 13 de juny de 2023.

¹ La Subcomissió ha estat integrada per José Antonio Moreno (president de la Comissió de Política Lingüística), Mar Camacho (representant de la Facultat a la Comissió de Política Lingüística), Carme Garcia Yeste (comissionada de Relacions amb el Departament d'Educació i vicedegana de la Facultat), Sandra Gilabert (coordinadora del doble grau en Educació Infantil i Primària a Sescelades), José Luis Lázaro (coordinador dels graus en Educació Infantil i Primària a Sescelades), Carme Mariné (assessora LIC), Ramon Palau (coordinador del màster en Formació del Professorat), Miquel Àngel Pradilla (membre de la Comissió de Política Lingüística), Míriam Segura (coordinadora dels graus en Educació al campus Terres de l'Ebre), Cristina Valls (coordinadora del grau en Educació Infantil al Baix Penedès) i Jordi de Bofarull (secretari de la Comissió de Política Lingüística).

En aquest apartat es consignen la informació i els indicadors disponibles que poden ajudar a descriure el punt de partida del pla.

2.1. Llengua de docència a la Facultat

Les dades disponibles de llengua de docència mostren que el català és majoritari als graus i als màsters professionalitzadors, i minoritari en la resta de màsters. Això es desprèn tant de l'idioma de docència declarat a la guia docent de cada assignatura (quadre 1) com a la informació que figura a la web de les titulacions (quadre 2).² D'altra banda, una enquesta feta als estudiants de la URV sobre la llengua de docència el curs 2015-16 (quadre 3) també projectava un ús majoritari del català als graus de la Facultat. 

Quadre 1. Percentatge de llengües de docència als ensenyaments de la FCEP del curs 2022-23 segons les dades UNEIX 

Font: Gabinet del Rector de la URV 

Quadre 2. Percentatge de llengües de docència als ensenyaments de la Facultat segons el web de la URV 

Objectiu 1. Millorar la capacitació en llengua catalana en la formació dels futurs professionals de l'educació 

Actuació 1.1. Diagnosticar el nivell de català dels estudiants de primer dels graus en Educació Infantil i Primària, per tal que puguin millorar-ne la competència al llarg dels estudis (i, en la mesura que sigui possible, ampliar-ho a altres graus). 

Calendari: a principi de cada curs acadèmic 

Agents implicats: coordinacions dels graus en Educació Infantil i Primària dels diferents campus / Servei Lingüístic i de Publicacions 

Indicador: resultats de la prova 

Actuació 1.2. Oferir grups de C2 de català per als futurs professionals de l'educació que estudien a la URV. 

Calendari: cada curs acadèmic 

Agents implicats: coordinacions dels ensenyaments implicats / Servei Lingüístic i de Publicacions 

Indicador: nombre d'estudiants que fan el curs / nombre d'estudiants que acrediten el C2 

Actuació 1.3. Organitzar tallers breus específics de llengua catalana per als estudiants que no superen la prova diagnòstica de primer.  

Calendari: cada segon quadrimestre 

Agents implicats: coordinacions dels ensenyaments implicats / Servei Lingüístic i de Publicacions 

Indicador: nombre d'estudiants que fan la formació 

Actuació 1.4. Difondre entre els estudiants recursos específics per al seu futur perfil professional perquè millorin la competència en llengua catalana. 

Calendari: cada curs 

Agents implicats: coordinacions dels ensenyaments implicats / Servei Lingüístic i de Publicacions 

Indicador: nombre de recursos difosos 

Actuació 1.5. Incorporar l'avaluació de la competència lingüística, amb criteris consensuats, en l'avaluació de les activitats i proves de les assignatures. 

Calendari: cada curs 

Agents implicats: coordinacions dels ensenyaments implicats / Servei Lingüístic i de Publicacions 

Indicador: nombre d'assignatures en què s'aplica 

Actuació 1.6. Incorporar la competència en llengua catalana dins la valoració de les pràctiques que fan els tutors de l'escola i de la universitat. 

Calendari: cada curs

Agents implicats: coordinacions dels ensenyaments implicats / Servei Lingüístic i de Publicacions 

Indicador: rúbrica de valoració creada i aplicada 

Actuació 1.7. Modificar els plans d'estudis dels graus en Educació per garantir la competència suficient en llengua catalans dels estudiants. 

Calendari: durant el període del pla 

Agents implicats: equip deganal  

Indicador: aprovació de nous plans 

Actuació 2.1. Organitzar tallers breus de sensibilització lingüística per als futurs professionals de l'educació. 

Calendari: cada curs 

Agents implicats: coordinacions dels ensenyaments implicats / Servei Lingüístic i de Publicacions 

Indicador: nombre d'estudiants que fan la formació 

Actuació 2.2. Fer constar la superació dels tallers de sensibilització lingüística en els títols. 

Calendari: cada curs 

Agents implicats: equip deganal / Servei de Gestió Acadèmica  

Actuació 2.3. Difondre entre els estudiants recursos audiovisuals per reforçar-ne la consciència lingüística i la responsabilitat en l'ús i la qualitat de la llengua.  

Calendari: cada curs 

Agents implicats: coordinacions dels ensenyaments implicats / Servei Lingüístic i de Publicacions 

Indicador: nombre de recursos difosos 

Actuació 2.4. Implementar a la Facultat les actuacions que emprengui el sistema universitari en aplicació del PEC per impulsar la cultura en català en la formació de mestres. 

Calendari: durant el període del pla 

Agents implicats: equip deganal / Servei Lingüístic i de Publicacions 

Indicador: nombre d'actuacions empreses 

Actuació 2.5. Incorporar, en la valoració de les pràctiques dels tutors de l'escola, l'ús habitual del català en la interacció amb els alumnes i la resta de la comunitat educativa del centre de pràctiques. 

Calendari: cada curs

Agents implicats: coordinacions dels ensenyaments implicats / Servei Lingüístic i de Publicacions 

Indicador: rúbrica de valoració creada i aplicada 

Actuació 2.6. Incorporar continguts sociolingüístics en la programació de totes les especialitats del màster en Formació del Professorat en la línia que s'estableixi al sistema universitari. 

Calendari: a partir del curs 2023-24

Agents implicats: coordinació del màster 

Indicador: continguts incorporats 

Actuació 3.1. Garantir que el català sigui la llengua majoritària d'ús docent als graus i màsters professionalitzadors que depenen de la FCEP. 

Calendari: durant el període del pla 

Agents implicats: equip deganal / Comissió de Política Lingüística 

Indicador: percentatges de llengua de docència 

Actuació 3.2. Millorar la disponibilitat i la fiabilitat dels indicadors lingüístics a la Facultat, i incorporar als formularis de TFG i TFM una casella per indicar la llengua en què es du a terme.

Calendari: durant el període del pla 

Agents implicats: -equip deganal / CRAI Sescelades / Servei de Gestió Acadèmica / Gabinet del Rector / Servei Lingüístic i de Publicacions 

Indicador: nombre d'indicadors complets disponibles 

Actuació 3.3. Organitzar formacions perquè el PAS i el PDI de la Facultat adopti hàbits favorables al català que contribueixin a augmentar-ne l'ús. 

Calendari: a partir del curs 2024-25 

Agents implicats: equip deganal / Servei Lingüístic i de Publicacions 

Indicador: nombre de persones que fan la formació 

Actuació 3.4. Promoure que els TFG d'Educació i els TFM de Formació del Professorat es facin en català. 

Calendari: durant el període del pla 

Agents implicats: equip deganal / Comissió de Política Lingüística 

Indicador: mesures de promoció 

Actuació 4.1. Informar el PDI i el PAS de la Facultat sobre els acords de política lingüística que els afecten, tant al personal actual com a les noves incorporacions. 

Calendari: cada curs 

Agents implicats: equip deganal / Comissió de Política Lingüística 

Indicador: nombre de sessions o comunicacions 

Actuació 4.2. Informar l'alumnat de la Facultat sobre la política lingüística a través d'un espai específic al web del centre, de les xarxes socials i de comunicacions específiques.  

Calendari: a partir del curs 2023-24 

Agents implicats: equip deganal / Comissió de Política Lingüística 

Indicador: publicació de l'espai web / nombre de comunicacions emeses 

Actuació 4.3. Informar sobre política lingüística a les sessions de benvinguda dels estudiants i en sessions específiques d'hores d'assignatures, i incloure-hi referències en les comunicacions d'acollida del Deganat. 

Calendari: cada curs 

Agents implicats: equip deganal / Comissió de Política Lingüística 

Indicador: nombre de sessions 

Actuació 4.4. Organitzar un Cafè de Llengües en cadascun dels campus que acull estudis d'educació per presentar-hi el pla. 

Calendari: a partir del curs 2023-24 (un Cafè per curs) 

Agents implicats: equip deganal / Comissió de Política Lingüística 

Indicador: nombre de sessions 

Aquestes són les actuacions sobre enfortiment del català a Educació que recull el pla:

Subobjectiu 2.5. Millorar la capacitació lingüística durant la formació dels mestres d'educació infantil i primària i del professorat de secundària

• Actuació 2.5.1. Elaborar i implementar un pla específic a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia per incrementar la competència i la consciència lingüístiques dels futurs mestres d'educació infantil i primària i del professorat de secundària.
• Actuació 2.5.2. Oferir una prova diagnòstica de català als estudiants de primer dels graus en Educació i formació específica durant l'ensenyament per ajudar-los en la millora de la competència lingüística.

Pla de política lingüística de la URV per al 2023-2026

Aquestes són les actuacions sobre enfortiment del català a Educació que recull el pla:

1.5. Millora de la capacitació lingüística en la formació del professorat no universitari

1.5.1. Impuls del català en els graus de formació de mestres d'educació infantil i primària

1.5.2. Millora de la formació inicial del professorat de secundària

1.5.1. Impuls del català en els graus de formació de mestres d'educació infantil i primària

Garantir un nivell lingüístic inicial

La reculada del català al sistema educatiu s'ha traslladat al nivell de coneixements lingüístics amb què l'alumnat acaba la secundària. Això, juntament amb el fet que el format de la prova de català de les PAU està orientat a avaluar altres competències i no a l'acreditació lingüística, fa que sigui adient emprendre accions per reforçar i consolidar el nivell de català amb què aquest col·lectiu d'estudiants arriba a la universitat.

Per garantir un nivell lingüístic inicial, s'està duent a terme un projecte de millora del coneixement de català entre els estudiants d'Educació de manera col·legiada entre totes les universitats amb facultats d'Educació. Aquest projecte, presentat a la convocatòria Interlingua, inclou l'elaboració d'una prova diagnòstica comuna per a l'alumnat de nou accés de les facultats d'Educació de Catalunya, amb l'objectiu de conèixer el seu nivell real de llengua catalana a partir de tres proves (expressió oral, expressió escrita i coneixements gramaticals i lèxics). La prova diagnòstica es durà a terme el setembre de 2022, i ha de servir per promoure accions formatives per facilitar que els estudiants d'Educació tinguin el domini suficient de català per exercir com a mestres.

Reforçar la formació lingüística durant els estudis de grau

Els mestres i les mestres d'educació infantil i primària han d'ensenyar llengua i han de ser models de llengua. Això justifica que se'ls demani un nivell de competència lingüística superior a altres graduats i, tenint en compte el nivell inicial d'aquest col·lectiu d'estudiants, actuacions específiques de formació. En concret, es proposa reforçar les competències orals, atès que aquest és un aspecte on les mancances són particularment greus. Caldria incloure, per tant, formació i avaluació de competències orals a mòduls dels graus. Aquest tipus de treball requereix ràtios més baixes i, per tant, té costos econòmics associats.

Formació cultural

Impulsar el català és, també, impulsar la cultura en català en tots els àmbits. Això és particularment important en la formació de mestres per tal que tinguin referents de cultura en català que puguin compartir amb el seu alumnat a l'escola. Aquest aspecte es podria abordar tant des dels continguts dels mòduls com amb programes específics de col·laboració amb la indústria editorial i cultural per facilitar l'accés a cultura en català dels alumnes i les alumnes.

Augmentar la consciència lingüística

L'impuls al català a les escoles requereix que els docents tinguin, a més de competències lingüístiques, una consciència lingüística clara que concreti en actuacions diàries el fet que l'ús del català per part de l'alumnat és un objectiu educatiu, com a mínim, tan important i irrenunciable com qualsevol altre objectiu essencial.

Aquestes actuacions quotidianes, que s'han de centrar en el manteniment de la llengua en totes les situacions, impliquen una consciència lingüística que no tots els mestres i les mestres, en formació i en exercici, tenen. Una actuació necessària, per bé que no suficient, per desenvolupar aquesta consciència entre el futur col·lectiu de mestres és el de fer, realment, el català llengua d'ús docent a les facultats d'Educació.

1.5.2. Millora de la formació inicial del professorat de secundària

Nou màster universitari en Formació del Professorat d'Educació Secundària (MUFPS) de la UOC, en modalitat semipresencial

El màster universitari en Formació del Professorat d'Educació Secundària (MUFPS) augmentarà l'oferta de places el curs 2023-2024 gràcies a la incorporació de la modalitat semipresencial, amb pràctiques presencials, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L'objectiu és garantir que tots els professors i professores que volen integrar-se al sistema educatiu puguin fer el màster de secundària a Catalunya, garantint una formació específica en llengua catalana.

Aquesta modalitat semipresencial la impartirà la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i s'oferirà a preu públic. Les pràctiques, com és preceptiu en aquest tipus de màster, serien presencials com ja ho óns per a totes les modalitats en línia que actualment només es poden cursar fora de Catalunya. L'objectiu és que la modalitat semipresencial, amb un augment significatiu en l'oferta actual de places, permeti atendre aquelles especialitats amb més dèficit de professorat, com ara les de Llengua i Literatura Catalana, per donar resposta a la necessitat de renovació de la plantilla de personal docent prevista pel Departament d'Educació.

Crear les condicions per establir, com a requisit d'admissió al màster en Formació del Professorat d'Educació Secundària, un nivell mínim de català

Actualment, per accedir al màster no cal estar en possessió de cap titulació que acrediti un nivell mínim de català. Només en el cas de ser un estudiant internacional, en el moment de fer la preinscripció l'estudiant ha d'acreditar un nivell B1, com a mínim, de coneixements d'una de les llengües oficials de Catalunya, sigui el català o el castellà. Les universitats adverteixen del requisit del Departament d'Educació d'estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català de la Secretaria de Política Lingüística, o una titulació equivalent, per incorporar-se a la borsa de treball.

Estudi per a la millora de la competència lingüística en català del professorat que no és de llengua catalana als centres de secundària

En el màster de Formació del Professorat d'Educació Secundària, el professorat que no és de llengua i literatura no rep cap formació lingüística específica ni tampoc se li exigeixen coneixements de llengua, quan, en realitat, és el que haurà d'ajudar més l'alumnat a usar-la en els diferents àmbits. Primer, però, ens cal saber quin és el nivell lingüístic en català de l'estudiantat del màster, a més de recollir dades sobre la competència lingüística en català del professorat que no és de llengua catalana als centres de secundària.

Aquest és l'objectiu principal del projecte (la diagnosi es farà a la UB i a la UPC; i les dades sobre el professorat en exercici es recolliran als centres col·laboradors). El propòsit, un cop analitzades les dades, és el de planificar accions des de les universitats i des de l'administració educativa per suplir les mancances detectades.

Millora de l'avaluació del Pràcticum en competència lingüística

El curs 2022-2023, es posarà en marxa una prova pilot en alguns centres i universitats de tal manera que en el curs 2023-2024 es pugui generalitzar un instrument d'avaluació comú per a la valoració del Pràcticum amb una "Competència 0" d'obligat compliment, on un dels criteris estarà relacionat plenament amb la competència lingüística.

Pla d'enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya

Són sessions virtuals de 2 hores sobre aspectes gramaticals concrets. El Servei Lingüístic i de Publicacions les ofereix de manera gratuïta als estudiants d'Educació de la FCEP-URV que demostren mancances en la prova diagnòstica de primer de grau. Els tallers són els següents:

1. Expressió escrita
2. Expressió oral
3. Vocalisme àton
4. Accents i dièresis
5. Consonantisme
6. Errors ortogràfics diversos
7. Verbs
8. Pronoms febles
9. Pronoms relatius
10. Conjuncions i preposicions
11. Fonètica: vocalisme
12. Fonètica: consonantisme

Consulteu la disponibilitat de tallers a l’oferta de cursos del Servei Lingüístic i de Publicacions.

El Servei Lingüístic i de Publicacions ofereix cursos de C2 de català semipresencials específics per a estudiants dels graus d'Educació en cadascun dels campus de la Facultat:

• Campus Sescelades (Tarragona)
• Campus Terres de l'Ebre (Tortosa)
• Seu Baix Penedès (Coma-ruga)

Al final del curs (de 90 h: 40 lectives i 50 virtuals) es fa un examen per obtenir el certificat oficial de C2.

Consulteu les formacions a l'oferta de cursos del Servei Lingüístic i de Publicacions.