Usos institucionals

El Pla de política lingüística de la URV per al 2023-2026 es proposa "impulsar una política lingüística transversal, que impliqui tota la comunitat universitària" i "enfortir l'ús normal i preferent del català com a llengua pròpia de la URV". En aquesta línia, incorpora actuacions que s'enfoquen directament als usos lingüístics institucionals, com "garantir que els usos lingüístics institucionals no docents (com ara comunicacions, programari, convenis i usos orals) s'ajusten al marc legal i a la política lingüística de la Universitat" (actuació 1.4.5) i "posar en marxa accions i formacions perquè la comunitat universitària adopti hàbits lingüístics favorables al català que contribueixin a augmentar-ne l'ús" (1.4.6).

És en desenvolupament d'aquest pla (igual que s'ha fet també en altres àmbits, com la docència, la recerca o l'acollida) que es proposa el Pla d'enfortiment del català en els usos institucionals de la Universitat Rovira i Virgili (PECUI). En un context de minorització de la llengua catalana, la URV creu que és més necessari que mai promoure la llengua pròpia en un àmbit tan rellevant com els dels usos lingüístics institucionals, per respecte al marc legal i per responsabilitat social.

En els últims anys, la gestió de les consultes i queixes sobre usos i drets lingüístics ha permès identificar vacil·lacions respecte a l'ús del català o el compliment de la normativa lingüística en alguns aspectes d'aquest àmbit d'ús. Per això el PECUI se centra en les qüestions que es consideren prioritàries en aquests moments. Tant de bo que aquesta acció serveixi perquè, també en aquest àmbit, el català tingui el paper que li pertoca com a llengua pròpia de la Universitat i del país, en un context multilingüe.

Actuació 1.1. Elaborar unes instruccions de referència sobre usos lingüístics en l'atenció oral al públic (que prevegi l'inici i manteniment en català si l'usuari no demana l'ús d'una altra llengua), en reunions i en actes, i difondre-les entre el PTGAS amb accions informatives i sensibilitzadores.

Actuació 1.2. Elaborar i difondre unes instruccions de referència sobre usos lingüístics en actes institucionals.

Actuació 1.3. Generalitzar la formació Mantinc.Cat, que promou hàbits lingüístics favorables a l'ús del català, dins els plans de formació del PTGAS i del PDI.

Actuació 2.1. Elaborar i difondre unes instruccions d'ús lingüístic de referència per al correu electrònic i altres canals institucionals de comunicació escrita, que reculli el criteri general d'escriure i respondre els missatges en català, llevat dels que s'adrecen a persones o col·lectius de fora del domini lingüístic.

Actuació 2.2. Incorporar aquest criteri als correus i missatges automàtics generats en programes i aplicacions institucionals de la URV.

Actuació 2.3. Difondre el criteri d'ús normal del català en la resta de comunicació i documentació institucional, especialment en l'àmbit de publicitat i difusió d'actes.

Actuació 3.1. Garantir la disponibilitat en català dels continguts de les aplicacions universitàries, especialment per poder generar documentació derivada de la gestió econòmica, de docència i de recerca de la URV.

Actuació 3.2. Assegurar que la URV incorpora les clàusules lingüístiques aplicades a la Generalitat de Catalunya i al sector públic, especialment perquè les empreses contractistes facin l'atenció en català.

Actuació 3.3. Requerir coneixements de llengua catalana en la selecció de PTGAS laboral eventual.

Actuació 3.4. Indicar als tribunals dels processos de selecció del PTGAS que les proves escrites i orals han de ser en català.

Aquesta guia pretén informar el personal de la Universitat Rovira i Virgili (URV) sobre la política lingüística de la institució i, més concretament, sobre els criteris en relació amb l'ús oral del català en l'àmbit institucional no docent.

Amb aquesta finalitat, el document descriu primer el marc sociolingüístic d'aquest ús, amb referències a la legislació lingüística, a la política lingüística universitària i a aspectes sociolingüístics, i presenta després uns criteris generals per a cada àmbit d'ús oral a la Universitat, amb alguns recursos.

L'elaboració de la guia és una acció del Pla d'enfortiment del català en els usos institucionals de la URV (PECUI, 2025), en desenvolupament del Pla de política lingüística de la URV per al 2023-2026. El document, a més, dona continuïtat a la sèrie iniciada per la Guia sobre la llengua de docència a la URV (2024).

Finalment, cal esmentar que el document ha estat aprovat per la Comissió de Política Lingüística (23 de març de 2026) i per l'Equip de Govern de la URV (24 de març de 2026).

El marc legal lingüístic a la URV ve determinat principalment per l'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC); la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (LPL); la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya (LUC); la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari (LOSU), i l'Estatut de la URV (EURV).

Aquest marc estableix que:

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal de les administracions públiques (EA, art. 6.1).
2. El català és la llengua pròpia de les universitats de Catalunya i, per tant, és la llengua d'ús normal de llurs activitats (EURV, art. 9.1; LUC, art. 6.1).
3. El català és la llengua oficial de les universitats de Catalunya, com també ho és el castellà (LUC, art. 6.2; LPL, art. 3).
4. La Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen (LPL, art. 9).
5. En el marc de la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el Govern i les universitats, en l'àmbit de llurs respectives competències, han d'estimular el coneixement i l'ús del català en tots els àmbits de l'activitat universitària i fomentar-ne l'aprenentatge entre tots els membres de la comunitat universitària (LUC, art. 6.3).

Les universitats han de fomentar l'ús de les llengües oficials dels seus territoris i facilitar-ne el coneixement i l'ús, i han de desenvolupar plans específics per a aquesta finalitat (LOSU, art. 2, 11 i 20).

D'aquest marc es deriva l'objectiu principal de la política lingüística universitària: fer plenament efectiu l'ús del català com a llengua pròpia de les universitats de Catalunya i com a llengua d'ús normal de llurs activitats.

L'altre gran objectiu lingüístic del sistema universitari català és promoure el coneixement de terceres llengües entre la comunitat universitària i fomentar el plurilingüisme.

Davant el procés de minorització que pateix la llengua catalana al seu territori històric, la URV aposta per complir de manera efectiva el marc legal lingüístic i actuar amb responsabilitat social, d'acord amb els principis de sostenibilitat i de justícia lingüístiques.

En aquest sentit, i en la línia del que estableix el Document marc de distribució funcional de llengües a la URV (2019), la Universitat treballa per atorgar al català àmbits de seguretat, en els quals el seu ús normal quedi garantit.

A més del compliment del marc legal i de l'alineament amb els objectius de política lingüística universitària, hi ha altres aspectes sociolingüístics que cal tenir en compte a l'hora de tractar els usos lingüístics institucionals orals:

1. Norma de convergència a la llengua dominant

La norma de convergència a la llengua dominant és el terme sociolingüístic que designa l'hàbit social que tenen molts parlants de llengües minoritzades de convergir a la llengua considerada dominant.

Així, doncs, molts catalanoparlants (vora el 80% segons algunes enquestes) canvien al castellà quan interactuen amb una persona que els parla en aquesta llengua, malgrat que aquesta persona ja entén el català (o fins i tot el sap parlar). Segons els experts, aquesta conducta lingüística és actualment un factor rellevant de minorització de la llengua catalana:

“En aquest sentit, la vigència de la norma de convergència lingüística, que és l'adaptació a la llengua de l'interlocutor, privilegia la llengua castellana i, alhora, contribueix a invisibilitzar la catalana. La modificació d'aquest capteniment comunicatiu, molt instal·lat encara en el col·lectiu de llengua inicial i d'identificació catalanoparlant, milloraria sensiblement la presència de la llengua catalana en el paisatge lingüístic.” [Pradilla, Miquel Àngel; Marí, Isidor (coord.). Un marc igualitari per a la llengua catalana. Informe acadèmic per al Pacte Nacional per la Llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2022 (p. 31)].

Quan el personal de la URV exerceix les seves funcions, actua en nom de la institució. Per això és pertinent que procedeixi d'acord amb els objectius de la Universitat i el marc legal vigent en matèria lingüística. És en aquesta línia que cal adoptar hàbits més favorables a la llengua catalana i, per tant, evitar la norma de convergència quan l'usuari ja entén el català.

2. Valor de la llengua catalana

Malauradament, hi ha el prejudici prou estès que el català és una llengua poc coneguda i que no s'ha de fer servir en segons quins contextos perquè no és tan vàlida com d'altres. Aquesta és una creença vehiculada per ideologies lingüístiques que pretenen subordinar la llengua catalana. Ben lluny d'això, el català té una gran potència i un enorme potencial.

D'altra banda, hi ha dades que vinculen de manera clara la competència en català amb l'ocupabilitat. En aquest sentit, si volem ciutadans amb igualtat d'oportunitats, és bàsic que tinguin una alta competència en les dues llengües oficials, i no només en una.

3. Coneixement i intercomprensió

Segons l'última enquesta oficial (2023), el 93,4% de la població de Catalunya entén el català i el 80,4% el sap parlar (al Camp de Tarragona els índexs són, respectivament, del 92,7% i el 81,4%, i a les Terres de l'Ebre, del 95,6% i el 87,6%).

Els estudiants universitaris que provenen de fora del domini lingüístic (de nou accés o de mobilitat entrant) tenen a disposició formació (gratuïta en el nivell inicial) per aprendre català, a més d'un programa d'acollida lingüística amb activitats culturals i parelles lingüístiques per practicar la llengua.

A més, la proximitat entre les llengües romàniques fa que l'estudiant que ja en coneix una pugui adquirir en poc temps la competència (especialment passiva) en català.

A continuació es descriuen uns criteris generals per als usos institucionals en l'àmbit oral a la URV.

1. Atenció oral al públic

De manera general, l'atenció oral al públic es du a terme en català, com a llengua pròpia i d'ús normal a la URV. Més en concret, aquests són els aspectes que cal tenir en compte:

1. L'atenció s'inicia per defecte en català. També es fa servir aquesta llengua d'entrada quan s'adverteix que l'usuari: a) fa servir una altra llengua, b) és una persona racialitzada (malgrat el prejudici estès de no parlar-hi en català)
2. L'atenció es manté en català, també quan l'usuari continua la conversa en castellà.
3. L'atenció es passa al castellà quan l'usuari ho demana o diu que no entén el català. També es passa a l'anglès (o un altre idioma) si l'usuari ho demana i es té prou competència en aquesta llengua.

L'atenció telefònica es regeix per aquests mateixos criteris.

Recursos comunicatius

És possible que hi hagi usuaris que estiguin aprenent el català i encara el parlin amb dificultat (o bé que no l'entenguin al cent per cent). En aquests casos, és recomanable fer servir amb naturalitat aquests recursos comunicatius, si es considera necessari:

· Fer servir un llenguatge senzill.

· Parlar amb claredat i més a poc a poc.

· Repetir paraules o frases si cal.

· Reforçar la comunicació amb gestos (o imatges).

· Traduir paraules clau en una llengua que domini més l'usuari.

· Alternar l'atenció amb frases en una llengua que domini més l'usuari.

2. Actes públics

De manera general, els actes públics que organitza la URV dins el domini lingüístic es duen a terme en català.

En aquesta línia, el català és la llengua normalment utilitzada en:

• Les activitats de divulgació científica adreçades a la població (com ara rutes, tallers, conferències o xerrades).
  • D'acord amb els principis de transparència i seguretat lingüístiques, la llengua anunciada de l'acte no es modifica, i es manté el català quan es respon a tot l'auditori preguntes que algú pugui formular en una altra llengua.
• Les formacions del PTGAS i del PDI.
• Les intervencions dels representants de la URV en actes institucionals o socials (com per exemple les jornades d'acollida d'estudiants, les investidures de doctorats honoris causa, les inauguracions de cursos o els actes de graduació, malgrat que també hi assisteixin persones provinents de fora del domini lingüístic).
• Les intervencions dels representants institucionals en actes d'obertura o clausura de congressos científics.
• Les intervencions de les persones que representen la URV en actes públics d'altres organitzacions que tenen lloc dins el domini lingüístic.

3. Reunions d'òrgans i unitats

De manera general, les reunions d'òrgans i unitats de la URV (reunions d'òrgans formalment constituïts o reunions de treball) es duen a terme en català.

Per tant, les persones que condueixen aquestes reunions fan servir normalment el català, i el fet que algú no hi intervingui en aquesta llengua no ha de provocar que els altres membres de la reunió deixin d'utilitzar-la.

1. Formació específica

El Servei Lingüístic i de Publicacions de la URV posa a disposició del PTGAS i del PDI l'acció formativa MantincCat. Taller sobre Hàbits Lingüístics, que s'ofereix dins els plans de formació respectius.

Aquesta formació, de caràcter presencial, promou l'adopció d'hàbits lingüístics favorables al català que contribueixin a augmentar-ne l'ús a la Universitat. Així, facilita als participants continguts, recursos i espais de pràctica d'ús per al manteniment del català en la interacció oral.

2. Assessorament personal

La Comissió de Política Lingüística de la URV ofereix el canal de drets lingüístics. A través d'aquest formulari en línia, els membres del PTGAS o del PDI poden plantejar consultes específiques sobre els usos institucionals orals a la Universitat (també hi poden fer arribar queixes i suggeriments sobre aquest aspecte).

Des de la Comissió s'atén personalment qualsevol dubte o necessitat que es formuli sobre l'ús oral del català en l'atenció al públic, en actes o en reunions.