Universitat Rovira i Virgili

Tornar

Praxi Lingüística

L'expressió de temps i la puntuació

Hi ha un marge bastant ampli de llibertat a l'hora de puntuar les expressions temporals. Si el sintagma que indica temps és curt i no coapareix amb altres circumstancials, normalment no hi posem coma:

Demà es farà la reunió pendent.
El 21 de juny comença el període de revisió d'exàmens.
Al setembre hi ha la segona convocatòria.
Quan vingui començarem.


Si el temporal és llarg o hi ha altres complements circumstancials, tendim a posar-hi coma:

Quan tothom hagi acabat l'exercici escrit, començarem l'exercici oral.
A la nit, des del turó, amb un bon telescopi, les estrelles es veuen molt més bé.


Quan hi ha dos temporals, el que és més freqüent és escriure coma entre els dos sintagmes si són independents o si n'hi ha un que fa de complement explicatiu de l'altre:

Al juny, amb l'arribada de la calor, les coses canvien.
Dilluns, que es reunirà la comissió, sabrem qui ha estat seleccionat.


Si un dels temporals fa de complement especificatiu de l'altre, no els separem per mitjà de la coma:

L'examen és el divendres 14 de juny.
Revisarem la documentació dijous a la tarda.
La sessió de treball de la comissió es va acabar ahir a les vuit.


De tota manera, hi pot haver alguna circumstància que justifiqui la presència de la coma entre un sintagma temporal i l'altre complement temporal que l'especifica. S'esdevé així quan necessitem donar relleu al complement especificatiu (llavors, en rigor, aquest complement esdevé explicatiu). Un cas típic d'això són les convocatòries de reunions, en les quals la indicació de l'hora és molt rellevant:

Per indicació del president, us convoco a la reunió de la Junta Electoral, que es farà el dia 10 de desembre, a les 9.15 h, a la sala de juntes del Rectorat, amb l'ordre del dia següent.
 


L'article i les comes amb els dies de la setmana i els dies del mes

Oracions relatives especificatives i explicatives

Les oracions relatives i els signes de puntuació