Data d’edició
L'any d'edició, que és el que consta al peu d'impremta (en cas que hi manqui, al copyright o, si no, al dipòsit legal), s'escriu en xifres aràbigues i sense punt al miler.
Batet, Mònica. No et miris el riu. Barcelona: Meteora, 2012.
En les publicacions periòdiques es fa constar, a més de l'any, el mes o període (en lletres); en els diaris i setmanaris també s'indica el dia (en xifres).
Terminómetro, 19. París: Unión Latina, octubre de 1995.
El Punt. Tarragona, 29 de setembre de 1998.
Hi ha obres que tenen més d'un any d'edició. És el cas de les monografies amb volums editats en dates diferents i de les publicacions periòdiques. Quan es vol remetre a la totalitat de l'obra, cal fer constar el primer i l'últim any d'edició separats amb un guionet (si l'obra encara està en curs, substituïm l'any de finalització per dos espais en blanc).
Vilar, Pierre [dir.]. Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1987-1990.
Nou Diari. Tarragona, 1991-1997.
Si la referència bibliogràfica és d'un sol volum, n'hi ha prou a escriure l'any del volum.
Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. 4. 3a ed. Barcelona: Curial - "la Caixa", 1986
L'abreviatura s. a. (del llatí sine anno, 'sense any') indica que l'any d'edició no figura a la font. S'escriu entre claudàtors i en rodona.
Oriola, Pierre. Manual de fabricació d’una barana rococó. La Selva del Camp: Gent del Llamp, [s. a.]