Editorial
En aquest apartat s'hi fa constar el nom de l'empresa editora. Convé ometre genèrics com editorial, edicions, SA, etc. si no és que formen part del nom propi.
Aritzeta, Margarida. Els fils de l’aranya. Barcelona: Llibres del Delicte, 2016.
Albigès, Josep M. Diccionari de noms de persona. Barcelona: Edicions 62, 1993.
En les coedicions, se separen les editorials amb un guionet (amb un espai a cada banda).
EL 9 NOU. Manual de redacció i d'estil. A cura d'Eusebi Coromina. Vic: Diputació de Barcelona - Eumo - Premsa d'Osona, 1991.
Si les editorials són de llocs diferents, cal fer seguir cada editorial del seu lloc d'edició i separar aquesta informació amb un punt i coma.
Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Andorra. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Andorra la Vella: Institut d'Estudis Andorrans, 1996.
Si l'editor és un suborganisme, s'escriu en primer lloc el nom de la institució superior.
Rull, Xavier. Lèxic bàsic d'enologia i viticultura. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Servei Lingüístic, 1997.
Els noms de les editorials o institucions editores no s'han de traduir al català.
Barrueco, Sebastián [ed.]; Hernández, Esther [ed.]; Sierra, Lina [ed.]. Lenguas para fines específicos. Alcalá de Henares: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcalá de Henares, 1995.
L'abreviatura s. n. (del llatí sine nomine, 'sense nom') indica que l'editorial no figura a la font. S'escriu entre claudàtors i en rodona.
Oriola, Pierre. Manual de fabricació d'una barana rococó. La Selva del Camp [s. n.], 1789.