Autoria institucional
En alguns casos l'autoria d'una publicació no correspon a una persona, sinó a una institució o associació. Aquesta autoria col·lectiva, que també va en versaletes, no es tradueix al català.
Termcat. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993.
Agencia EFE. Manual del español urgente. 10a ed. Madrid: Cátedra, 1994.
Institut d’Estudis Catalans. Nomenclatura de química orgànica. Barcelona: Consell Superior d'Investigacions Científiques - Institut d'Estudis Catalans, 1989.
Si l'autoria és a càrrec d'un suborganisme, fem constar en primer lloc la institució superior.
Consorci per a la Normalització Lingüística. Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. Actes de les jornades sobre la llengua a Tarragona. 16-19 de desembre de 1992. Tarragona: Ajuntament de Tarragona. Àrea de Cultura, 1993.
Quan un organisme actua alhora com a autor i com a únic editor, se sol entrar l'obra directament pel títol i es deixa el nom de la institució a l'apartat editorial.
Lèxic dels esports. 2a ed. Menorca: Consell Insular de Menorca. Conselleria d'Educació, Cultura i Esports, 1992.
Tanmateix, si interessa agrupar les obres per institucions o fer ressaltar aquesta autoria institucional, es pot començar amb el nom de l'organisme i ometre'l a l'editorial.
Universitat de Lleida. Servei de Llengua i Terminologia. Coneixement i usos lingüístics de l'estudiantat de la Universitat de Lleida (curs 1993/1994). Lleida, 1995.