La posició de l'adjectiu
Com a pràctica general, en català escrivim l'adjectiu qualificatiu preferentment darrere del nom, i no pas davant:
Voldria que tinguéssiu en compte els comentaris següents.
*Voldria que tinguéssiu en compte els següents comentaris.
Va fer una observació brillant.
*Va fer una una brillant observació.
L'adjectiu va obligatòriament davant del nom en alguns casos més o menys fixats (normalment llavors l'adjectiu té un sentit diferent del que té quan va darrere el nom):
un pobre home ≠ un home pobre
un vell amic ≠ un amic vell
un bon home ≠ un home bo
una simple resposta ≠ una resposta simple
una determinada orientació ≠ una orientació determinada
negra nit ≠ nit negra
També sol precedir el nom quan té valor explicatiu:
Em meravella la seva increïble resistència a acceptar l'acord.
La ràpida resposta va permetre presentar els documents a l'hora.
L'adjectiu explicatiu també pot anar darrere del nom, entre comes:
Em meravella la seva resistència, increïble, a acceptar l'acord.
La resposta, ràpida, va permetre presentar els documents a l'hora.
Però si l'adjectiu té valor especificatiu el col·loquem, com s'ha dit, sempre després del nom:
Va mostrar una resistència increïble a acceptar l'acord.
Només és possible presentar els documents si rebem una resposta ràpida.
Fixem-nos que l'adjectiu explicatiu dona a la frase un sentit diferent del que li dona l'adjectiu especificatiu:
Va escriure una carta als seus joves fills [La carta s'adreça a tots els fills, que són joves.]
Va escriure una carta als seus fills joves [La carta s'adreça només als fills que són joves.]
L'adjectiu qualificatiu pot complementar el conjunt format per un nom i un adjectiu classificatori o argumental. Són adjectius argumentals els que normalment equivalen a un sintagma preposicional:
discurs presidencial / del president
recuperació econòmica / de l'economia
previsió pressupostària / del pressupost
Quan l'adjectiu qualificatiu complementa el conjunt format per un nom i un adjectiu classificatori o argumental pot anar també en posició prenominal. Això depèn normalment, com s'ha dit, del caràcter explicatiu o especificatiu que presenti l'adjectiu qualificatiu en cada oració concreta (va al davant si és explicatiu i al darrere si és especificatiu):
Va ser un discurs presidencial brillant.
El brillant discurs presidencial va encoratjar la junta de compromissaris.
Ha estat una recuperació econòmica lenta, més lenta del que s'esperava.
La lenta recuperació econòmica ha perjudicat el sector turístic.
En alguns casos solem col·locar l'adjectiu (o el participi amb valor d'adjectiu) davant del nom perquè l'ús ha consagrat aquesta pràctica. Llavors pot ser que també pugui col·locar-se darrere del nom, i pot ser que no (això depèn de cada adjectiu concret):
Aquesta idea ja va ser proposada per un dels esmentats autors. [més corrent que un dels autors esmentats.]
El suposat error era, en realitat, el màxim encert. [no sembla possible l'error suposat.]
Si l'adjectiu qualificatiu porta com a modificador un quantificador (molt, més, etc.), evitem especialment de col·locar-lo en posició prenominal:
El camp de treball ha resultat una experiència molt bonica.
*El camp de treball ha resultat una una molt bonica experiència.
Va fer-nos una observació molt oportuna.
*Va fer-nos una una molt oportuna observació.
Com a guia pràctica general davant de dubtes, ens pot servir el criteri de col·locar sempre l'adjectiu darrere del nom si d'aquesta manera la frase conserva –sense que resulti artificiosa– el mateix sentit que amb l'adjectiu davant.