esmentar
El verb esmentar no és ben bé sinònim d'anomenar, i no sempre pot ocupar el lloc del verb referir-se a. Quant a anomenar, convé tenir present que, d'una banda, aquest verb té un significat ('dir de nom') que no té esmentar:
*Aquests nombres els esmentem nombres primers.
Aquests nombres els anomenem nombres primers.
De l'altra, cal saber que l'altre significat del verb anomenar, que és el significat amb el qual esmentar té relació, és més específic. Fem servir el verb anomenar per referir-nos a algú o a una cosa dient-ne el nom, mentre que esmentar el fem servir per referir-nos a algú o a una cosa per mitjà del nom però també per referir-nos-hi per mitjà de qualsevol altra designació. Així, en algunes frases tots dos verbs són possibles:
Es va referir a la vicerectora sense anomenar-la/esmentar-la.
Durant la conferència el van anomenar / el van esmentar tres vegades.
Els indígenes no volen anomenar/esmentar la malaltia: és un tabú.
Però en d'altres només és possible esmentar:
*L'estudiós ha dit que aquest mètode té molts inconvenients, però no els ha anomenat.
L'estudiós ha dit que aquest mètode té molts inconvenients, però no els ha esmentat.
*Anomeneu les característiques principals dels coleòpters.
Esmenteu les característiques principals dels coleòpters.
Quant al verb referir-se, convé tenir en compte que esmentar és més específic:
*Tot i l'argumentació que acabo d'esmentar, els detractors de la tesi no es van deixar convèncer.
Tot i l'argumentació a la qual m'acabo de referir, els detractors de la tesi no es van deixar convèncer.
*No esmentaré aquest fet, que és difícil de descriure.
No em referiré a aquest fet, que és difícil de descriure.
I convé tenir en compte, per tant, que esmentar molt sovint es pot substituir, pel que fa al significat, per referir-se a, que és més genèric (però també cal recordar que, com que són dos verbs de règim diferent, no sempre és oportú fer la substitució):
L'emissor sempre l'esmenten en tercera persona del singular.
A l'emissor sempre ens hi referim en tercera persona del singular.
Aquestes frases són exemples d'ús adequat del verb esmentar:
Si s'utilitza el tractament protocol·lari, cal assegurar-se que s'aplica amb totes les persones o càrrecs que en tenen i s'esmenten al document.
Algú a classe va esmentar el diccionari dient que admetia aquests usos, i la professora va lloar l'obra però va advertir que no té caràcter normatiu.
Mesos abans, els republicans ja havien ofert l'alcaldia als convergents per tal de fer un front comú i poder procedir a l'esmentada renovació.