La conjunció però i la puntuació
Es considera que el mot però és una conjunció de coordinació. Tot i així, normalment introdueix una oració separada per una coma de la principal, com si fos una subordinada:
La llengua es compon de sons, però l'ortografia dels idiomes no reflecteix aquests sons d'una manera precisa.
Si es vol donar més independència a l'oració introduïda per però (això pot ser convenient si la frase és llarga o complexa), es pot fer servir el punt en comptes de la coma. Totes dues frases estan ben puntuades:
A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento, però la seva incidència demogràfica serà molt més moderada.
A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento. Però la seva incidència demogràfica serà molt més moderada.
És incorrecte escriure una altra coma després del però:
*A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento, però, la seva incidència demogràfica serà molt més moderada.
*A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento. Però, la seva incidència demogràfica serà molt més moderada.
Ara: si després del però hi ha un matisador, un complement o un element tematitzat, escrivim aquest matisador, complement o element tematitzat entre comes, d'acord amb l'ús establert:
A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento, però, com hem dit abans, la seva incidència demogràfica serà molt més moderada.
A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento. Però, com hem dit abans, la seva incidència demogràfica serà molt més moderada.
A més, la conjunció però també es pot desplaçar, com si fos un matisador. I llavors sí que va entre comes. Es pot desplaçar a una posició medial (cap al mig de l'oració):
A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento. La seva incicència demogràfica, però, serà molt més moderada.
A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento. La seva incicència demogràfica serà, però, molt més moderada.
I es pot desplaçar a la posició final de l'oració:
A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento. La seva incicència demogràfica serà molt més moderada, però.
Finalment, quan la conjunció però no uneix dues oracions sinó dos noms, dos adjectius, dos adverbis o dos sintagmes preposicionals, s'escriu normalment sense coma (tot i que la presència de la coma tampoc no seria incorrecta):
Es preveu pluja al Pirineu però sol a la costa.
Aquest sistema és ràpid però poc precís.
Van treballar diligentment però poc eficaçment.
La planta prové de Mèxic però d'una zona humida.