Com i com a
Davant de nom i adjectiu sense determinant, escrivim sempre com a:
*Com fonts de referència principal hem utilitzat les obres que indiquem a continuació.
Com a fonts de referència principal hem utilitzat les obres que indiquem a continuació.
*Ha resposta a la pregunta com director del Departament.
Ha resposta a la pregunta com a director del Departament.
*El tutor el va acreditar com prou responsable.
El tutor el va acreditar com a prou responsable.
*S'ha decidit, convencionalment, triar una de les mostres com representativa.
S'ha decidit, convencionalment, triar una de les mostres com a representativa.
*Anava com boig buscant els papers amb el currículum.
Anava com a boig buscant els papers amb el currículum.
Com a criteri general, com a objectiu, com a conseqüència, com a finalitat, etc.
En els altres casos, escrivim com:
Es va presentar com el delegat de la classe. [O bé com a delegat de la classe.]
La immersió lingüística s'acredita com el millor mètode d'ensenyament en les comunitats on s'ha dut a terme.
He recorregut a fonts com el Diccionari de mitologia.
El va triar com la persona de confiança.
Han actuat com uns irresponsables.
Ell tot sol va treballar com quinze persones.
Una obra com aquesta no envelleix fàcilment.
Canta com un rossinyol.
He parlat com si fos el director.
Consta com que no hi és.
La posició dels arcaistes és de considerar la primera com la forma genuïna.
Els noms propis i les paraules usades metalingüísticament es comporten com si portessin determinant i, per tant, fan caure la a quan el com té valor comparatiu:
Una ciutat com París és irrepetible.
No hi ha cap escriptor com Verdaguer.
Definim un mot com caçador com a 'persona que caça'.