Canvi de preposició davant d'infinitiu
En el català estàndard, davant d'un infinitiu substituïm les preposicions amb i en per les preposicions a o de:
Sempre insisteix en la mateixa idea.
*Sempre insisteix en venir amb tu.
Sempre insisteix a venir amb tu.
Hi ha verbs o expressions verbals que fan que calgui passar a la preposició a:
El Dr. Roca està d'acord amb la designació.
*El Dr. Roca està d'acord amb ser el ponent.
El Dr. Roca està d'acord a ser el ponent.
La gràcia del joc consisteix en l'esforç per acabar el primer.
*La gràcia del joc consisteix en intentar acabar el primer.
La gràcia del joc consisteix a intentar acabar el primer.
La clau està en la rapidesa de la resposta.
*La clau està en respondre de seguida.
La clau està a respondre de seguida.
Hi ha verbs o expressions verbals que tant permeten que es passi a la preposició a com a la preposició de:
S'acontenta amb l'aprovat, sense pretendre res més.
*S'acontenta amb passar els exàmens, sense pretendre res més.
S'acontenta a/de passar els exàmens, sense pretendre res més.
I hi ha verbs o expressions verbals que fan que calgui passar a la preposició de:
En tenim prou amb una petita beca.
*En tenim prou amb rebre una petita beca.
En tenim prou de rebre una petita beca.
N'hi ha prou amb el nom del coordinador.
*N'hi ha prou amb dir el nom del coordinador.
N'hi ha prou de dir el nom del coordinador.