Ús incorrecte del present de subjuntiu
El present de subjuntiu amb valor de possibilitat present o futura (que anomenem subjuntiu de possibilitat) és incorrecte. És fàcil detectar aquest ús inadequat perquè el verb va acompanyat de l'adverbi potser. L'alternativa correcta és el present d'indicatiu o el futur:
*El manual més complet d'aquesta matèria potser sigui el que es va publicar a Londres fa dos anys.
El manual més complet d'aquesta matèria potser és el que es va publicar a Londres fa dos anys.
*Aleshores, potser el president dels Estats Units arribi a la conclusió que no és amb bombes ni amb restricció de drets que es persegueix els terroristes.
Aleshores, potser el president dels Estats Units arribarà a la conclusió que no és amb bombes ni amb restricció de drets que es persegueix els terroristes.
*No coneix la resposta, però potser respongui correctament sense adonar-se'n.
No coneix la resposta, però potser respondrà correctament sense adonar-se'n.
Quan fem servir el verb dubtar en frases negatives per expressar una suposició, escrivim en la subordinada la perífrasi deure + infinitiu, i no pas el present de subjuntiu:
*No dubto que el ponent conegui perfectament totes les fonts documentals, però això no vol dir que la seva visió del problema sigui completa.
No dubto que el ponent deu conèixer perfectament totes les fonts documentals, però això no vol dir que la seva visió del problema sigui completa.