La perífrasi verbal d'obligació
La perífrasi verbal que usem per expressar l'obligació és haver de:
Els alumnes han de recollir l'imprès de matrícula a la secretaria del centre.
Per indicar obligació o necessitat podem recórrer, també, al verb caldre i a altres expressions com ser necessari, fer falta o tenir l'obligació:
Cal que presenteu la documentació abans del 3 d'abril.
No és necessari que firmi l'informe el director del departament.
Per poder obtenir aquest ajut fa falta que el vostre grup de recerca hagi establert contacte amb un grup d'una altra universitat.
Els professors tenen l'obligació d'atendre les reclamacions d'exàmens.
No fem servir, per indicar obligació, les perífrasis tenir que ni tenir de, ni tampoc el verb deure o les fórmules impersonals haver-hi que i ser precís que. No escrivim mai, doncs, les oracions següents:
*Us recordo que teniu que signar les actes abans del 30 de setembre.
*La secretària té de fer una certificació de l'acte.
*Perquè la sol·licitud tingui efecte deveu adreçar-la al degà.
*Després d'això hi ha que fer un ofici adreçat al rector.
*És precís que ens feu arribar la resolució al més aviat possible.
Cal tenir en compte que el verb caldre funciona sobretot en singular. És poc freqüent usar-lo en plural i, encara menys, en plural i amb un complement indirecte (si va en singular el complement indirecte és més habitual):
Cal que tinguem més recursos per a la recerca.
Cal disposar de més recursos a la recerca.
Ens calen més recursos per a la recerca. [poc freqüent]