Els pronoms ho i en com a atributs
No escrivim el pronom en en la posició d'atribut. Hi escrivim ho:
*Explorant el passat ens trobem sovint amb dades que semblen contradictòries (i fins i tot que en són).
Explorant el passat ens trobem sovint amb dades que semblen contradictòries (i fins i tot que ho són).
*Havia estat del nostre grup de recerca, però ja no n'és.
Havia estat del nostre grup de recerca, però ja no ho és.
Fixem-nos que en aquests casos el que ens pot induir a confusió és que l'atribut pot anar introduït per la preposició de i que, a més, encara que no hi vagi, la preposició apareix si desplacem l'atribut a la dreta:
És de Tarragona? Sí que ho és.
Les dades són contradictòries? Sí que ho són, de contradictòries.
El pronom en pot fer d'atribut només en construccions intensificadores ponderatives (d'altra banda molt poc freqüents en textos formals):
Que n'és, de distret, el Miquel!