- Es considera que el mot però és una conjunció de coordinació. Tot i així, normalment introdueix una oració separada per una coma de la principal, com si fos una subordinada:
- La llengua es compon de sons, però l'ortografia dels idiomes no reflecteix aquests sons d'una manera precisa.
- Si es vol donar més independència a l'oració introduïda per però (això pot ser convenient si la frase és llarga o complexa), es pot fer servir el punt en comptes de la coma. Totes dues frases estan ben puntuades:
- A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento, però la seva incidència demogràfica serà molt més moderada.
- A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento. Però la seva incidència demogràfica serà molt més moderada.
- És incorrecte escriure una altra coma després del però:
- * A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento, però, la seva incidència demogràfica serà molt més moderada.
- * A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento. Però, la seva incidència demogràfica serà molt més moderada.
- Ara: si després del però hi ha un matisador, un complement o un element tematitzat, escrivim aquest matisador, complement o element tematitzat entre comes, d'acord amb l'ús establert:
A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento, però, com hem dit abans, la seva incidència demogràfica serà molt més moderada.
A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento. Però, com hem dit abans, la seva incidència demogràfica serà molt més moderada.
- A més, la conjunció però també es pot desplaçar, com si fos un matisador. I llavors sí que va entre comes. Es pot desplaçar a una posició medial (cap al mig de l'oració):
A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento. La seva incicència demogràfica, però, serà molt més moderada.
A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento. La seva incicència demogràfica serà, però, molt més moderada.
- I es pot desplaçar a la posició final de l'oració:
- A partir del 1975, s'inicia la segona fase del Plan de aprovechamiento. La seva incicència demogràfica serà molt més moderada, però.
- Finalment, quan la conjunció però no uneix dues oracions sinó dos noms, dos adjectius, dos adverbis o dos sintagmes preposicionals, s'escriu normalment sense coma (tot i que la presència de la coma tampoc no seria incorrecta):
- Es preveu pluja al Pirineu però sol a la costa.
- Aquest sistema és ràpid però poc precís.
- Van treballar diligentment però poc eficaçment.
- La planta prové de Mèxic però d'una zona humida.