Caiguda de la preposició davant del pronom interrogatiu i de si amb certs verbs
Les interrogatives indirectes són subordinades substantives seleccionades per verbs interrogatius, el representant prototípic dels quals és el verb preguntar: Et preguntarà si el candidat té estudis; Et preguntarà quins estudis tens. Hi ha altres verbs que també admeten interrogatives: demanar, dir, inquirir, repetir, anunciar, comunicar, explicar, entendre, recordar, saberdesconèixer, dubtar, ignorar, etc.
Hi ha verbs com parlar (de), pensar (en), recordar-se (de) o tractar (de), que poden seleccionar una interrogativa indirecta en funció de complement de règim. En aquest cas, la preposició del complement es manté i va seguida del pronom interrogatiu (qui, quan, quina, on) o de la conjunció si que encapçala la subordinada.
No es recorda de qui ha de venir a sopar.
Cal que parlem de si s'ha de firmar o no.
Amb verbs com dubtar de, recordar-se de, preocupar-se de, fixar-se en o dependre de hi ha la possibilitat d'elidir la preposició:
Dubtava de si convé anar-hi o no.
Dubtava si convé anar-hi o no.
No se'n recorda de si ho va fer.
No se'n recorda si ho va fer.
No et preocupis de si ho ha dit o no.
No et preocupis si ho ha dit o no.
Fixa't en com ve.
Fixa't com ve.
Evitem les seqüències formades per dues preposicions perquè resulten molt forçades, com en els casos següents:
Li va contestar la pregunta referent a {de qui era la firma / en què es diferencien l'un de l'altre}.
Parlo d'amb quin vehicle es traslladaran.
Només pensava en a qui podia dir-ho.