Les preposicions en i amb com a règims de somiar
Amb el verb somiar, les preposicions en i amb són equivalents quan precedeixen un sintagma nominal. Igualment, el sintagma es pot encapçalar sense preposició.
La nena somiava ∅ un món sense bledes.
La nena somiava en/amb un món sense bledes.
Davant d’una oració subordinada d’infinitiu, però, la presència de preposició, ja sigui en o ja sigui amb, és necessària.
La nena somiava en veure un món sense bledes.
La nena somiava amb veure un món sense bledes.