Les preposicions a i de com a règims de diferent i por
Davant del mot diferent la tendència general i l’opció preferible és de posar-hi la preposició de.
És diferent de tu.
El teu germà és molt diferent de com me l’havia imaginat.
Tot i això, una altra opció correcta però d’ús no recomanat és fer servir la preposició a.
~És diferent a tu.
~El teu germà és molt diferent a com me l’havia imaginat.
De la mateixa manera, l’opció més recomanable a l’hora de precedir el mot por és la preposició de i deixar la preposició a només per desfer possibles ambigüitats:
La por del professor.
La por de la foscor.
La por al professor. [Per diferenciar-ho de La por del professor, que es pot interpretar com ‘la por que el professor té’ i també ‘la por que (algú) té del professor.]