Interrogació i admiració
La interrogació és el signe de les preguntes directes. És recomanable usar només l'interrogant de tancament (?), però si les oracions són molt llargues també es pot fer servir el d'obertura (¿). Les frases llargues que comencen amb una partícula interrogativa (què, qui, quan, quant, com, on, per què) solen ometre el signe d'obertura.
Quin és el valor de x?
Què n'opineu, de la reforma educativa?
(¿) Ens creiem o no ens creiem que és primordial el paper de l'educació per al progrés de la societat?
Què significa la Universitat per a les nostres comarques i ciutats, en el seu desenvolupament demogràfic, econòmic, cultural i laboral?
L'admiració és el signe de les exclamacions directes. No s'utilitza en la documentació administrativa ni, fora de casos molt especials, en textos científics i acadèmics. Cal tenir en compte, en qualsevol cas, que en català només es fa servir el signe de tancament.
Els signes d'interrogació i d'admiració anul·len el punt. La coma, el punt i coma i els dos punts, però, es mantenen.
S'hi ha d'anar demà?; doncs no sé si podré.