Praxi Lingüística

• Criteris de redacció
• 6. Denominacions personals

Divergències lingüístiques entre el document d’identitat i la sol·licitud de títol

Quan hi ha un divergència lingüística entre la denominació personal que apareix al document oficial d’identitat (DNI, passaport) i la sol·licitud del títol, preval la forma del document oficial (llevat que la persona sol·licitant aporti un altre document oficial que acrediti el canvi). Aquests són exemples de possibles divergències:

Canvi de llengua

Conjunció entre cognoms

Guionet en noms compostos

Tanmateix, quan al document d'identitat no es recullen accents ni dièresis perquè la denominació personal apareix tota en majúscules i conté un error ortogràfic, el títol ha de fer prevaldre la forma de la sol·licitud del títol si s’ajusta a la normativa vigent per a cada llengua.

Per això, el model de sol·licitud de títol ha d’incloure un text que demani el nom i els cognoms tal com figuren al document oficial d’identitat, sense abreviacions i amb els accents o dièresis que corresponguin, encara que s’hagin omès al document d’identitat. 

A més, cal tenir en compte aquests criteris:

1. Si el document d’identitat ja recull una forma d’accentuació i la sol·licitud en consigna una altra, preval la forma del document d’identitat (llevat que la persona sol·licitant aporti un altre document oficial que acrediti el canvi).

2. Si els noms i cognoms apareixen sense accents o dièresis tant al document d’identitat com a la sol·licitud i evidencien un error d’accentuació, s’han d’accentuar d’acord amb la normativa ortogràfica vigent per a cada llengua després d’advertir-ho a la persona sol·licitant, que hi ha de mostrar la conformitat. 

Si una forma sense accentuació no permet dilucidar-ne la llengua (exemple: ANGEL GARCIA ARAGONES), cal demanar a la persona sol·licitant quina accentuació s’ha de seguir.

Per saber la forma correcta d'un nom en català es pot consultar el Cercador de noms del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.