8. Signatura
La signatura (o firma) sol incloure el nom i cognoms de l'emissor, la signatura i el càrrec. Cap d'aquests elements no porta punt final perquè no són frases. El càrrec no ha d'ocupar més d'una línia: per escurçar-lo, es poden utilitzar les sigles o bé el primer mot que el compon, el genèric, perquè el nom sencer ja apareix a la capçalera o al mateix text. Pel que fa al nom, és indiferent consignar tots dos cognoms o només el primer, així com enllaçar-los amb la conjunció i o no fer-ho.
*La cap de la Secció d'Ingressos i Tresoreria del Servei de Gestió Econòmica
La cap de la Secció
La cap de la Secció d'Ingressos i Tresoreria
En els documents en què preval la identitat institucional de l'emissor per sobre de la personal (citació, convocatòria, diligència, informe, notificació, ofici, resolució i títol), l'ordre que se segueix és el següent:
- Càrrec: en minúscula perquè és un nom comú, concordat en gènere amb el nom i precedit de l'article (masculí o femení, segons el cas)
- Signatura
- Nom i cognoms
La cap del Servei de Recursos Materials
[signatura]
Isabel Vidal Gomis
En els documents en què preval la identitat personal de l'emissor per sobre de la institucional (carta i circular), l'ordre que se segueix és el següent:
- Signatura
- Nom i cognoms
- Càrrec: en majúscula perquè està en posició inicial, sense article perquè va col·locat en aposició, i concordat en gènere amb el món.
[signatura]
Isabel Vidal Gomis
Cap del Servei de Recursos Materials
Hi ha documents on part d'aquesta informació ja apareix a l'interior del text i per això no es reprodueix a la signatura. Així, en l'acta i el conveni s'omet el nom i cognoms, i al peu del certificat i la sol·licitud només es consigna la signatura. Cal recordar que la invitació és un document que no du signatura i que al peu de l'avís és convenient escriure-hi el nom de l'òrgan emissor.