4. Salutació i comiat
La salutació i el comiat constitueixen una unitat estilística. Així, doncs, no hi ha documents que només tinguin salutació ni documents que només tinguin comiat. De la mateixa manera, el grau de formalitat ha de ser coherent entre l'un i l'altre, així com amb el to general de l'escrit.
Duen salutació i comiat les cartes, les circulars, les convocatòries de reunió i opcionalment, per bé que la tradició és posar-n'hi, els oficis externs. La resta de documents no n'han de dur. L'ofici i la convocatòria tenen unes fórmules pràcticament fixes, mentre que la circular i, sobretot, la carta permeten una major variació.
Cal recordar que les paraules senyor o senyora no han d'aparèixer mai abreujades en una salutació, com tampoc no s'hi ha d'esmentar el càrrec del destinatari ni el tractament protocol·lari, que és opcional únicament en els contextos que tenen aquest caràcter (invitació, saluda, títol i parlament solemne). Normalment sabem si el destinatari d'un document és home o dona, però si no ho sabem o en cas de destinatari múltiple cal fer servir el doblet masculí/femení (vegeu Formes dobles).
La fórmula de salutació, sigui quina sigui, va seguida de coma. Com que després de la salutació hi ha un paràgraf nou, cal escriure la inicial amb majúscula. Pel que fa a la fórmula de comiat, convé recordar que quan el comiat és una frase sencera du punt final, i quan no ho és du coma.
Una salutació cordial,
Cordialment,
Ben atentament,
Aprofito l'avinentesa per saludar-vos atentament.
Resto, com sempre, a la teva disposició, i aprofito l'avinentesa per saludar-te.