3. Destinatari i adreces
En documents que s'adrecen a un òrgan o un càrrec (convocatòria interna, ofici intern i sol·licitud), el destinatari es consigna al peu del document, en majúscules:
SERVEI DE RECURSOS HUMANS
SRA. DIRECTORA DE L'ICE
En documents que s'adrecen a una persona (carta, citació, convocatòria externa, notificació i ofici extern), cal consignar el destinatari sota la capçalera de l'emissor (l'avís i la circular tenen unes peculiaritats que els desmarquen d'aquests criteris generals i que obliguen a consultar-los individualment).
Quan les dades del destinatari adopten la forma d'adreça, aquesta es col·loca sota la capçalera de l'emissor (en sobres amb finestreta, es desplaça on calgui perquè hi coincideixi). Aquesta informació pot ser completa, és a dir, la mateixa que apareix en l'adreça d'un sobre: nom i cognoms, càrrec i organisme —si és el cas— i adreça (via pública, número, pis, codi postal i localitat). Si la carta té un destinatari de la URV, s'omet l'adreça.
El tractament de Sr./Sra. és opcional, com també ho és consignar tots dos cognoms o només el primer, per bé que en els documents de marcat to oficial, en els quals la identificació del destinatari és essencial (citació, títol, certificat), sí que cal que hi apareguin tots dos. Per a la resta de qüestions, s'ha de respectar la forma manifestament preferida pel destinatari (vegeu Divergències lingüístiques entre el document d’identitat i la sol·licitud de títol).
Pau Molins Piqué
C. de la Carnisseria, 4, 3r 3a
43510 Bítem
Sra. Diana Taulet
Facultat de Lletres
Universitat Ramon Llull
Sra. Rectora
Sr. Felip Vernet Borja
Assessoria Jurídica
Universitat Pompeu Fabra
La informació de la via pública ha d'ocupar una sola línia i ha de seguir una sèrie de convencions. El substantiu genèric s'escriu abreujat i amb majúscula inicial perquè és a l'inici de ratlla: C., Pl., Av., Pg. El genèric carrer és l'únic que es pot abreujar indistintament amb punt o barra inclinada, però no pas amb tots dos signes alhora. També és l'únic que es pot ometre per raons d'economia, però és aconsellable escriure’l si hi pot haver confusió. És opcional però infreqüent escriure l'abreviatura núm. abans del número.
Cal posar una coma entre la via pública i el número i entre el número i el pis. Després del pis ja no es posa cap més signe de puntuació: només es deixa un espai entre element i element. Els números ordinals que hi apareixen s'abreugen escrivint el número i l'última lletra de la paraula sencera sense volar i sense punt final.
Av. Catalunya, 35
Aribau, 4, esc. A 1r 3a
Pg. Misericòrdia, s/n
C. de Pla, núm. 5
C/ Pla, 10, baixos
Apartat de correus 111
Ap. de corr. núm. 111
Les adreces també poden adoptar la forma abreujada quan dins del document apareixen entre parèntesis o després de dos punts. En canvi, quan l'adreça forma part d'una frase no s'han d'utilitzar les abreviatures. Pel que fa a la inicial de la via pública, l'únic cas en què van en majúscula és a principi de línia.
El nom de la localitat (sense subratllar i només amb majúscula inicial) ha d'anar precedit del codi postal corresponent, amb un espai entremig i sense guionet. En el marc dels territoris de parla catalana, el nom de la comarca s'hi pot afegir opcionalment, entre parèntesis i sense article, tot i que no és una pràctica habitual a la URV. Si la localitat és lingüísticament catalana, cal que escriguem la forma oficial completa. En aquest sentit, cal tenir present que l'article dels topònims catalans que en duen s'escriu amb majúscula a l'inici de línia o després del codi postal, i s'escriu amb minúscula i està sotmès a les contraccions al, del i pel quan forma part d'una frase (Topònims catalans amb article).
43204 Reus
43813 La Masó (Alt Camp)
08720 Vilafranca del Penedès
43777 Els Guiamets
Si l'adreça és estrangera, s'aconsella escriure davant del codi postal el símbol del país, encara que a sota s'escrigui el nom sencer.
D 17489 Greifswald
En una adreça és preferible escriure el nom de la localitat en la llengua pròpia i oficial de destinació. Per defecte, ho farem en català.