5. Tractament personal
Cal distingir entre l'emissor (persona que escriu el document) i el destinatari (persona a qui s'adreça el document).
Per a l'emissor s'utilitza la 1a persona del singular (jo): comunico, exposo, sol·licito, certifico, informo, faig constar, agrairé, resolc, etc. Alguns documents poden presentar un emissor múltiple, com ara la invitació; en aquest cas es passa de la 3a persona del singular que li és pròpia a la 3a del plural: conviden, es complauen a convidar. En altres documents, com la carta i l'informe, quan l'emissor és col·lectiu s'utilitza la 1a persona del plural: comuniquem, informem, etc.
Per al destinatari, el tractament més habitual és el de vós (2a persona del plural): vau demanar, rebreu, divulgueu, comparegueu. Aquest tractament presenta dos avantatges: és més tradicional en el llenguatge administratiu català i permet adreçar-se indistintament a homes i a dones, en singular i en plural.
*L'informo/*La informo [...]
Us informo [...]
*Em plau convidar-lo/convidar-la [...]
Em plau convidar-vos [...]
La carta és l'únic document que permet, juntament amb el de vós, els tractaments de tu o vostè, segons el grau de relació entre l'emissor i el destinatari. En qualsevol cas, és indispensable mantenir el mateix tractament al llarg del document.
*Us trameto l'esbós que em vau demanar perquè hi faci les modificacions que consideri oportunes.
Us trameto l'esbós que em vau demanar perquè hi feu les modificacions que considereu oportunes.
Li trameto l'esbós que em va demanar perquè hi faci les modificacions que consideri oportunes.
D’altra banda, cal tenir en compte que el tractament de vostè/s és el propi dels parlaments i els discursos més formals.