2. Citacions bibliogràfiques en nota
En aquest sistema (habitual en algunes ciències humanes), les citacions es posen en una nota, que pot anar al peu de pàgina o bé al final del capítol o del document.
El primer cop que citem una obra hem de consignar-hi el nom i cognom de l’autor, el títol de la publicació i, si cal, el número de pàgina (amb l’abreviatura p., tant en singular com en plural). Aquests elements els separem amb coma.
² Joan Fuster, Diari 1952/1960, p. 125-126.
² Josep M. Nadal, Modest Prats, Història de la llengua catalana I. Dels orígens fins al segle XV, p. 386-390.
A partir de la segona citació d’una mateixa obra, cal fer-hi constar només el cognom de l’autor i la pàgina (i, si cal, també el volum).
³ Fuster, p. 131.
³ Nadal, Prats, I, p. 404-405.
Quan hi ha citacions d’obres diferents d’un mateix autor, per evitar confusions reproduïm després del cognom el títol escurçat (en cursiva si és un llibre i entre cometes si és un article o un capítol); si el títol té menys de sis paraules, no cal que l'escurcem.
³ Fuster, Diari 1952/1960, p. 133.
³ Nadal, Prats, Història de la llengua, 487.
Podem recórrer al mot ibídem (o l’abreviatura ib.) per evitar la repetició de dues notes consecutives.
² Fuster, Diari 1952/1960, p. 133.
³ Ibídem, p. 145.
Però es recomana no fer servir les locucions llatines op. cit. (opus citatum, 'en l'obra citada') i loc. cit. (loco citato, 'en el mateix lloc citat') si l'obra s'ha citat molt abans o se cita més d'una obra d'un mateix autor.