sinó / si no
El mot sinó té caràcter adversatiu i depèn sempre d'una frase negativa:
No han aprovat sinó quatre alumnes.
No ha esmentat sinó els grups de recerca amb més recursos econòmics.
La reunió no és dimecres sinó dijous.
No és director sinó secretari.
La seqüència si no és el resultat de fer coincidir la conjunció si (de les estructures condicionals) i la partícula de negació no:
Hem de fer la reunió dimarts. Si la fem dimarts, tindrem temps de redactar l'informe.
Hem de fer la reunió dimarts. Si no la fem dimarts, no tindrem temps de redactar l'informe.
Sovint eliminem, perquè ja se sobreentén, tota la subordinada introduïda per la conjunció si, i només hi deixem la conjunció i la partícula no:
Hem de fer la reunió dimarts. Si no, no tindrem temps de redactar l'informe.
Cal vigilar, així, de no confondre la seqüència si no d'una estructura condicional amb el nexe sinó d'una estructura adversativa:
*No n'han quedat si no tres.
No n'han quedat sinó tres.
*Cal venir ben equipat. Sinó, l'organització no es fa responsable dels problemes.
Cal venir ben equipat. Si no, l'organització no es fa responsable dels problemes.