avisar
Construïm el verb avisar amb complement directe (que indica la persona destinatària de l'avís) i amb complement preposicional introduït per de (que indica el contingut de l'avís):
Esperi un moment, que ara l'avisaré.
Ja hem avisat els alumnes de l'ampliació del període de matrícula.
Hem de tenir en compte que si el complement que expressa el contingut de l'avís és una oració introduïda per que, prescindim de la preposició:
*Cal que en l'anvers del document s'avisi els alumnes de que les condicions per a l'obtenció del reconeixement de crèdits s'especifiquen al revers.
Cal que en l'anvers del document s'avisi els alumnes que les condicions per a l'obtenció del reconeixement de crèdits s'especifiquen al revers.