Universitat Rovira i Virgili

Tornar

Praxi Lingüística

Fins i fins a en complements de lloc

La forma bàsica de la preposició és fins a:

Conduiré fins a l'aparcament.
Hem caminat fins a una rotonda.
El foc va arribar fins a aquest arbre.
Hem vingut fins a aquest poble per a la Universitat d'Estiu.
Es dirigeixen fins a Barcelona.
El tren continua fins a Alacant.
Es va acostar amb el cotxe fins a tocar la vorera amb la roda.
Aixequeu la bandera fins a mig pal.
L'expedició va arribar fins a vuit mil metres d'altitud.
La cua arriba fins a tu.
L'ona passa des d'un medi d'un cert índex de refracció fins a un altre medi d'índex de refracció inferior.
Va portar la nena fins a davant de tot.
Va arribar fins al final del corredor.
La pedra va caure fins al fons.
L'aigua li va entrar fins a dins de les sabates.
El soroll va arribar fins a fora del recinte.
L'ona expansiva s'ha notat fins a sota de l'edifici.


La forma fins a es redueix a fins davant d'alguns adverbis i preposicions. Els exemples següents ens poden orientar:

Mou-te fins aquí / fins ací / fins allí / fins allà.
He anat fins amunt / fins avall.
El foc havia arribat fins cap a la partida dels Molassos.
La finca no s'acaba fins després / fins darrere de la tanca.
Es dirigeix fins endarrere de tot / fins endavant de tot.
La bala havia arribat fins endins / fins endintre del cor.
El líquid sortia fins enfora / fins enrere de la paret.
El fum arribava fins enllà del riu.
Fins on vas?
Fins vora la porta.


Amb certes preposicions o adverbis la caiguda de la a és opcional (i, així, és tan correcte esciure la preposició com no escriure-la):

fins baix / fins a baix
fins dalt / fins a dalt
fins damunt / fins a damunt
fins davant / fins a davant
fins prop / fins a prop


L'aparició d'un quantificador (més, molt, etc.) o d'un altre especificador (ben, etc.) no modifica el comportament de fins i fins a:

El fum arribava fins més enllà del riu.
L'espina s'havia clavat fins molt a dins.
La taca anava de terra fins ben amunt.


En els casos en què la a és opcional, el quantificador o especificador impedeix que caigui la a:

fins ben a dalt
fins més a prop


Algunes de les preposicions davant de les quals la forma fins a es redueix a fins poden col·locar-se al final del sintagma. Llavors escrivim igualment fins:

El tro es va sentir per tota la platja, fins mar endins.
 


Les preposicions cap i cap a en complements de lloc

Altres usos de fins i fins a