Les preposicions cap i cap a en complements de lloc
La forma bàsica de la preposició és cap a:
Ha girat cap a la dreta.
Caminem cap a un món millor.
Es dirigeix cap a Barcelona.
Mirava cap a tu.
Apunta cap a objectius diferents.
Va girar la mirada cap a davant de tot.
L'he vist cap a darrere de la cua.
Va arribar cap al final del corredor.
La pedra queia cap al fons.
La forma cap a es redueix a cap en els contextos que mostren els exemples següents:
Mou-te més cap aquí / cap allí / cap allà.
Ha anat cap amunt / cap avall.
Es dirigeix cap endarrere / cap endavant.
Mirava cap endins / cap endintre / cap enfora / cap enrere.
Cap on vas?
Amb certes paraules la caiguda de la a és opcional (i, per tant, és tan correcte escriure la preposició com no escriure-la):
cap baix / cap a baix
cap dalt / cap a dalt
cap dins / cap a dins
cap dintre / cap a dintre
cap fora / cap a fora
cap sota / cap a sota
Davant de demostratiu a la URV generalment no fem la reducció, malgrat que la tradició normativa catalana estableix que sí que se n'hi fa (en qualsevol cas, no considerem incorrecta cap de les dues pràctiques):
Caldria girar els ulls cap a aquesta obra de Rovira i Virgili.
Acosta't cap a aquella porta del final del corredor.
S'arrepenjava cap a aquesta banda.