Verbs amb pronom obligatori
Hi ha uns quants verbs que es caracteritzen perquè sempre porten un pronom feble com a complement. A més, poden portar un altre complement amb la mateixa funció que el pronom feble. Són verbs, doncs, que originen un pleonasme que no és incorrecte. (Aquests verbs són diferents dels verbs pronominals, que són els que sempre porten un pronom feble lexicalitzat, que no fa cap funció). Entre aquests verbs amb pronom obligatori o inherent hi ha els que apareixen als exemples següents (no separem el complement amb una coma):
A la professora Folch se li va acudir una idea brillant.
La publicitat que els cal als botiguers és una publicitat d'impacte.
A la portada hi diu que el llibre ha estat coeditat amb el Consell Comarcal.
D'aquest complement en diem complement predicatiu.
Al director se li ha escapat una mala paraula.
A l'Alícia li esdevingué que, per art d'encantament, es va trobar de sobte al bell mig del bosc.
A la Núria li va ocórrer una desgràcia.
A l'agent se li ha ocorregut que podem canviar d'estratègia comercial.
Al Dr. Valls li passa que no troba mai l'aula.
Al Sr. Roig no li va provar el trasllat.
Ha intervingut el Dr. Mas dient que no se'n recorda del debat de l'última reunió.
M'has de dir què li sembla al teu germà la nostra proposta.
No me'n surto d'omplir aquest formulari electrònic.
En aquest pis no hi toca el sol.
Ara li toca a l'alumne següent.
Al Servei li urgeix que li passeu aquestes dades.
Aquests verbs es construeixen normalment amb el complement al davant, però si col·loquem el complement després del verb, el pronom feble no desapareix:
A qui se li ha ocorregut aquesta bona idea? → Aquesta bona idea se li ha ocorregut al gerent.
A qui li ha passat que no trobava l'aula? → Això li ha passat al Dr. Valls.