Universitat Rovira i Virgili

Tornar

Praxi Lingüística

El gerundi de posterioritat

El gerundi no s'utilitza mai per expressar una acció o esdeveniment posteriors al del verb principal (aquest ús incorrecte rep el nom de gerundi de posterioritat):

*Va escriure un assaig molt bo, guanyant el premi convocat per la Universitat.
*La lliçó inaugural va resultar magnífica, provocant els aplaudiments dels assistents.
*Ha calculat la despesa, trobant-la excessiva.


En aquests casos cal recórrer a una altra construcció; per exemple, al verb conjugat precedit de la conjunció copulativa:

Va escriure un assaig molt bo, i va guanyar el premi convocat per la Universitat.
La lliçó inaugural va resultar magnífica, i va provocar els aplaudiments dels assistents.
Ha calculat la despesa, i l'ha trobat excessiva.


Pot ser útil, per descobrir si un gerundi és de posterioritat –per descobrir si cal evitar-lo, doncs–, col·locar-lo, amb els seus complements, abans del verb principal. Si la construcció que en resulta és natural i lògica, llavors el gerundi no és de posterioritat. Però si la construcció final és il·lògica, aleshores cal substituir el gerundi. En les dues oracions següents s'ha col·locat el gerundi abans del verb principal, i això ha donat lloc a una construcció estranya. Es tracta, doncs –com hem vist–, d'exemples inadequats:

*Guanyant el premi convocat per la Universitat, va escriure un assaig molt bo.
*Provocant els aplaudiments dels assistents, la lliçó inaugural va resultar magnífica.


Si després de fer la prova encara no ens veiem capaços d'emetre un judici segur sobre el caràcter posterior de l'acció o l'esdeveniment expressat pel gerundi, llavors no cal que el substituïm (anomenem aquest fenomen gerundi de quasisimultaneïtat, i el considerem correcte):

Un neutró produeix la fissió d'un nucli, originant neutrons que fissionen altres nuclis propers.

Però precisament a n'ell i a n'aquell són formes que hem de procurar bandejar de la llengua literària, restablint les antigues combinacions a ell, a aquell.

A continuació, després d'elogiar els coneixements d'Alomar i de valorar positivament el debat, repassava cada una de les observacions fetes per l'escriptor mallorquí, en alguns casos donant-li la raó i en d'altres fent precisions o manifestant que no compartia els punts de vista del seu oponent.