Universitat Rovira i Virgili

Tornar

Praxi Lingüística

L'infinitiu d'obligatorietat introduït per la preposició a (infinitiu en quasirelatives)

Quan una oració d'infinitiu introduïda per la preposició a es pot substituir per la seqüència que cal, és inadequada:

*La qüestió a debatre és si les pràctiques externes tindran rang d'assignatura.

La qüestió que cal debatre és si les pràctiques externes tindran rang d'assignatura.


No és obligatori substituir sempre la preposició a per la cadena que cal. També es pot recórrer, depenent de l'oració, a que s'ha de o a per:

Quantitat que cal pagar / que s'ha de pagar / per pagar.

*Quantitat a pagar.


Una sentència estableix que es podran embargar els diners que cal retornar / que s'han de retornar si la declaració ha estat conjunta.

*Una sentència estableix que es podran embargar els diners a retornar si la declaració ha estat conjunta.


La Generalitat deia que estava disposada a reduir el cabal de l'Ebre que calia transvasar  / que s'havia de transvasar.

*La Generalitat deia que estava disposada a reduir el cabal de l'Ebre a transvasar.


Els elements que cal tenir / que s'han de tenir / per tenir en compte són els següents.

*Els elements a tenir en compte són els següents.


Designem aquestes oracions d'inifinitiu, que són oracions que fan de complement especificatiu d'un nom, amb l'expressió oracions quasirelatives. Les quasirelatives són, en canvi, adequades amb la preposició a si no tenen valor d'obligatorietat:

Va afirmar que no tenia res a dir / a fer.
Soc conscient que no hauré estat el primer a explicar una història com aquesta.
Aquesta proposta no té res a veure amb l'anterior.
Avui, en matèria d'estudis universitaris, hi ha molt a triar.
Anys a venir, el prestigiós científic va desestimar la seva pròpia teoria.
 


*res que + verb