Universitat Rovira i Virgili

Tornar

Praxi Lingüística

El relatiu en funció de complement directe d'una oració relativa especificativa

Escrivim el pronom relatiu, quan fa de complement directe d'una oració relativa especificativa, amb la forma que (i no pas amb les formes al que, a qui o al qual):

El professor txec que havíem convidat al congrés s'ha excusat.

*El professor txec al que / a qui / al qual havíem convidat al congrés s'ha excusat.


Els estudiants que la Facultat ha premiat són els següents.

*Els estudiants als que / a qui / als quals la Facultat ha premiat són els següents.


Les persones que hauríeu de saludar són les que seuen aquí.

*Les persones a les que / a qui / a les quals hauríeu de saludar són les que seuen aquí.


Fixem-nos en aquests exemples ben construïts de relatives especificatives amb relatiu en funció de complement directe:

Era un professor que anomenaven el Llesques.
La noia que vam conèixer ahir és la nova becària.
És el tècnic de suport que vam contractar fa dos mesos.
La persona que la directora va delegar perquè la representés és el Dr. Roig.
L'actor que identifiquen com a protagonista és sempre el mateix.
La investigadora que han presentat és especialista en retinologia.
El professor que han de substituir és el Dr. Pla.
És un alumne que no vull tornar a veure.


Hi ha, de tota manera, un grup de verbs especials. Quan el verb de l'oració relativa és un d'aquests verbs, la forma amb què escrivim el relatiu que fa de complement directe de persona és obligatòriament a qui. Entre els més freqüents d'aquests verbs hi ha els exemples següents:

És una persona a qui no sempre alegren les bones notícies.
Els professors a qui apassiona ensenyar són professors vocacionals.
Qui és el professor a qui no atrau fer un any sabàtic?
És una alumna a qui preocupa molt el futur de la universitat.


Aquests verbs són la majoria dels que pertanyen al grup del tipus preocupar. De tota manera, cal tenir en compte que molts d'aquests verbs permeten també un ús amb valor actiu, i llavors el relatiu que fa de complement directe és sempre que (fixem-nos en el contrast entre aquests dos exemples):

La persona que han sorprès robant viu a Barcelona.
És un professor a qui encara sorprèn descobrir que hi ha alumnes que fan trampes.


El verb afectar fa que el relatiu complement directe sigui a qui si designa persona i que si designa cosa:

És una persona a qui afecten poc les crítiques.
Els centres que afectarà el nou tall de subministrament elèctric són els urbans.
 


Oracions relatives especificatives i explicatives

La preposició a en el complement directe

Verbs conflictius en relació amb el complement directe i el complement indirecte

Verbs del tipus preocupar quan el complement directe és un relatiu o un interrogatiu que expressa persona